Enrere
Bèstia
Títol original: Beast
1983
Acrílic sobre tela
Dimensions: Tríptic: 183 x 227 cm
Referència: ACF0216
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció

Fitxa obra Fitxa obra

Jean-Michel Basquiat és un mite dels anys vuitanta, amb tot el que això implica: els bons temps econòmics per al mercat de l’art, que van accelerar la valoració de la seva obra, que van convertir els artistes en centres de la celebritat i de la modernitat, i que van potenciar una renovada visió mítica de l’artista que carrega el pes d’una vida tortuosa. I tot això relacionat amb el ressorgiment de la pintura en el seu vessant figuratiu i expressiu. Tanmateix, l’obra de Jean-Michel Basquiat no es pot reduir a l’explicació d’un furor incontenible bolcat sobre la tela, sinó que rere l’expressió i el colorit intens propis de les seves obres s’amaguen estratègies més complexes, i també múltiples referències artístiques, literàries, a la cultura popular i a la tradició afroamericana. Beast és una pintura basada en la immediatesa del traç i la representació feta a gran velocitat característica del grafit. Sobre un fons pla de color gris i rosa, que sembla que amaga o tapa altres figures, apareix una enorme i esquemàtica cara de color negre, que podria ser ben bé una màscara negra. L’audàcia de Basquiat és que, amb una tècnica provinent del grafit, pot resoldre imatges que són gestuals i alhora pròpies de la cultura popular; és a dir, hereves tant de Jackson Pollock –quan va intentar representar figures totèmiques de valor universal– o de Jean Dubuffet –quan es va inspirar en la forma de dibuixar dels nens i dels bojos–, com de les premisses de l’art pop en el seu interès per les icones, la imatge i la representació populars. Beast és també una pintura gestual, representa una icona i és pop. Però el més important és que aquesta figura icònica representa un home negre. Un home negre, com el mateix Basquiat, a qui ell anomena «bèstia». Potser cal pensar que l’aparició de la pintura als vuitanta, almenys en el cas de Basquiat, no tenia tant a veure amb una ruptura amb l’art conceptual dels setanta com amb el retorn a la imatge de tradició expressionista, però amb un transfons conceptual. Al mateix temps que Basquiat i participant també en les mateixes exposicions col·lectives, artistes com Barbara Kruger o Jenny Holzer van prendre com a tema fonamental de la seva obra reflexions sociopolítiques que denunciaven el sexisme i el racisme en la nostra societat. Potser Basquiat va recollir l’interès per les icones populars de l’art pop a través d’una pintura gestual, però alhora introduïa un gir sociològic en el qual reflexionava sobre la imatge de l’home negre. En alguns casos va explicar històries d’homes negres il·lustres, i en d’altres va acudir al sarcasme per mostrar críticament com la nostra societat associa la imatge de l’home negre a la idea de bèstia. Per bé que aquest sarcasme té un component molt important d’autoafirmació de la pròpia identitat.

Obres que et poden interessar Obres que et poden interessar