Ha exposat en diverses ocasions a les galeries Estrany-de la Mota de Barcelona, Elba Benítez de Madrid i Meessen de Clercq de Brussel·les, i a les galeries Thomas Bernhard (París), Nordenhake (Berlín) i Projecte Paral·lel (Mèxic), entre d’altres.

Ha participat a la 52a Biennal de Venècia (2007), la 8a Biennal de Sharjah (Emirats Àrabs, 2007), la XI Biennal de Sidney (1998) i la 4a Triennal de Guangzhou (Xina, 2012), i ha guanyat el I Premi ARCO- Ron Barceló (2014) i el V Premi Joan Miró (2015).

Ha comissariat nombroses exposicions amb obres de les col·leccions, i també projectes monogràfics d’artistes en diferents programes de CaixaForum. Paral·lelament, ha dut a terme conferències i cursos sobre art i col·leccionisme, i participa com a membre de jurat de premis d’art i convocatòries de beques.

És membre de l’ICOM (International Council of Museums), de la junta directiva d’IACCCA (International Association of Corporate Collections of Contemporary Art) i del patronat del CIMAM (International Committee for Museums and Collection of Modern Art).

Actualment prepara la mostra Una història universal de la infàmia (2017) com a part de la iniciativa de l’Institut Getty Pacific Standard Time: Los Angeles / Latin America.

Com a curador convidat ha desenvolupat projectes com Cercles de Guix (teatre i performance) (2017), a REDCAT Los Angeles, i [Sic] Nosografia contemporània (2016) al Museu CAPC de Bordeus.

A Caracas, Blondet va ser professor de l’Escola de Lletres de la Universitat Central de Veneçuela fins que va establir la seva residència als Estats Units l’any 2001.

L’any 1994 obre la seva primera galeria a l’eixample bilbaïna.

L’any 2004 inaugura la segona galeria al carrer Hainaut de la mateixa ciutat. Aquí pren contacte amb els artistes que esdevindran l’eix del projecte del que finalment serà la galeria CarrerasMúgica.

El 2014 es trasllada a un espai de grans dimensions, que rep diversos premis d’arquitectura i és seleccionat per a la biennal d’arquitectura de Venècia el 2016, on s’exposen els plànols i el desenvolupament de la galeria.

L’any 2015 la galeria rep el Premi Art i Mecenatge.

Participa en diverses fires internacionals, i durant 20 anys consecutius a Arco, de la qual forma part del comitè d’admissió entre els anys 2005 i 2010.

Pere Carreras ha treballat amb museus nacionals, institucions i grans col·leccions tant espanyoles com estrangeres. Cal destacar l’homenatge a Eduardo Chillida, presentat al Guggenheim Bilbao el 2006, i la col·lecció ART XX que es va inaugurar al Museu BBAA de Bilbao l’any 2008, entre d’altres.

Del 1991 al 1998 va ser conservadora de l’Institut Valencià d’Art Modern, i del 1998 al 2008 va ser directora artística de la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona. Ha estat comissària a Manifesta 4 (Frankfurt, 2002), a la Trobada Internacional de Medellín (2011) i a la 31a Biennal de São Paulo (2014). Del 2000 al 2014 va formar part de l’equip de direcció del programa Arte y Pensamiento de la Universitat Internacional d’Andalusia, i del 2007 al 2014 va ser coeditora de la revista Afterall.

És llicenciada en història i teoria de l’art per la Universitat Autònoma de Madrid, i ha impartit conferències sobre teoria de l’art i gestió artística en diversos centres i universitats. Ha publicat nombrosos textos en llibres, catàlegs i en revistes d’art contemporani com Parkett, Afterall i Concreta.

Ha estat la curadora en cap del Museu del Barri, Nova York. Va ser cocuradora de DOCUMENTA (13) sota la direcció artística de Carolyn Christov-Bakargiev com a cap de departament i membre del Core Agent Group. Anteriorment va ser curadora cap al MACBA, Barcelona (del 2008 al 2011), directora del Frankfurter Kunstverein (del 2005 al 2008) i directora artística de Sala Rekalde, Bilbao (del 2002 al 2005). Per a la 56a Biennal de Venècia (2015), Martínez va ser comissària del Pavelló Nacional de Catalunya, amb un projecte en solitari del cineasta Albert Serra, i per a la 51a edició del Pavelló Nacional de Xipre (2005). Els anys 2014-2015 va servir com a aliança curatorial per a l’edició actual de la Biennal d’Istanbul (2015). El 2008 va ser assessora curatorial per a Carnegie International i el 2010 per a la 29a Biennal de São Paulo. Durant el seu mandat com a directora de la Frankfurter Kunstverein, va ser la curadora d’exposicions individuals de Wilhelm Sasnal, entre d’altres, i d’una sèrie d’exposicions col·lectives com Pensée Sauvage i The Great Game To Come. També va ser fundadora del Deutsche Börse Residency Program per a artistes internacionals, escriptors d’art i curadors, mentre que al MACBA, Martínez va realitzar el comissariat de la retrospectiva Thomas Bayrle, un espectacle monogràfic del Grup Otolith, i una exposició dedicada a la televisió, Estàs a punt per a la televisió?. El 2008, va ser curadora de l’exposició retrospectiva Deimantas Narkevicius. La vida unànime al Museu d’Art Reina Sofia, Madrid, que va viatjar als principals museus europeus. Entre els seus projectes recents hi ha les exposicions L’era metabòlica (setembre 2015 - febrer 2016) a Malba, a Buenos Aires, i Undisturbed Solitude, amb Flora Klein, Emil Michael Klein, Tiphanie Mall i Johannes Willi a Künstler Haus Hamburg (del febrer a l’abril del 2016). És encarregada del programa de comissions artístiques al TANK, espai expositiu de l’Art Institute de Basilea, on va produir un projecte de Mathilde Roser (juny del 2016), una peça site specific instal·lació-escultura de Julieta Aranda (novembre del 2016). Actualment treballa en dues noves peces d’Ingela Ihrmann (juny del 2017) i Eduardo Navarro (novembre del 2017).

En 2016, va curar IDIOSINCRASIA: Las anchoas sueñan con panteón de aceituna, una exposició d’un any a la Fundació Helga de Alvear a Càceres, Espanya. Per al 2017 també prepara un projecte per al Parc d’Escultura a Colònia, que obrirà a l’octubre de 2017, i una exposició de grup sota el títol Metamorphosis amb obertura al febrer de 2018 a Castello di Rivoli, a Torí (Itàlia).

Martínez fa conferències i escriu regularment, incloent-hi nombrosos textos de catàleg i assaigs crítics, i és col·laboradora regular d’Artforum, entre d’altres revistes internacionals.

La Fundació implementa i dóna suport a iniciatives educatives i culturals a Llatinoamèrica i fomenta la sensibilització mundial sobre el patrimoni llatinoamericà dins d’un marc global. Part essencial de la fundació és la Col·lecció Patricia Phelps de Cisneros (CPPC), formada per cinc àrees diferents de la cultura material llatinoamericana, des de les cultures autòctones fins a l’art contemporani.

La CPPC manté una activa pàgina web que serveix de fòrum per al pensament crític des de i sobre Llatinoamèrica (www.coleccioncisneros.org). Patricia és membre del patronat i fundadora del comitè d’Art Llatinoamericà al MoMA (LACF); és patrona fundadora de la Fundació Museu Reina Sofia a Madrid i forma part del comitè assessor de Harvard Art Museums, entre d’altres responsabilitats institucionals. Ha estat condecorada amb el Leone d’Oro di San Marco d’Itàlia, la Gran Creu de l’Ordre Civil d’Alfonso X i la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts d’Espanya, i la Légion d’honneur de França.

Crèdits de la fotografia: Timothy Greenfield-Sanders

Entre les seves aportacions a aquest projecte, hi ha la vinculació amb Llatinoamèrica a través de la secció dedicada a estands d’un únic artista (Solo Projects), la nova secció per a galeries joves (Opening) i les Trobades Professionals ARCO, el nou format d’activitat vinculada a la fira reservada a experts en diversos camps i que ha acostat anualment a Madrid més de 100 directors de museus, biennals i professionals. Actualment, després de la celebració de la 36a edició d’ARCOmadrid, prepara l’organització de la 2a edició d’ARCOlisboa, que se celebrarà del 18 al 21 de maig a Lisboa.

És vocal nat de la Fundació ARCO, on ha proposat noves activitats com els Gallery Walks, adreçats a organitzar visites a les galeries d’art contemporani, i el dinar Plataforma Fundació ARCO, amb el qual anualment es recapten fons per a l’adquisició d’obra durant la fira i el retorn de la col·lecció a Madrid.

Del 2005 i fins al 2011, crea i dirigeix UP (Urroz Projectes), empresa destinada a idear i implementar projectes en l’àmbit de l’organització i la comunicació cultural i que col·labora amb la Fundació Loewe, Biennal de Canàries, SEACEX (Societat Estatal per Acció Cultural a l’Exterior), Thyssen-Bornemisza Art Contemporary, Regió de Múrcia... Càrrec que ocupa simultàniament amb altres llocs en institucions com a assessor d’arts plàstiques de la Comunitat de Madrid o membre del comitè de programació de la Fundació ICO. Entre 1998 i 2006, és director de la Galeria Helga de Alvear, on treballa amb importants artistes internacionals, i de la col·lecció Helga de Alvear, germen de l’actual centre d’art del mateix nom situat a la ciutat de Càceres. Anteriorment va treballar quatre edicions com a director adjunt d’ARCO, del qual n'era directora Rosina Gómez-Baeza.

Carlos Urroz és lletrat assessor d’empreses (ICADE E-1 Universitat Pontifícia de Comillas), formació que ha completat amb cursos de NYU (New York University) i Harvard University, i amb l’estudi de llengües vives com l’anglès, el francès, l’italià o l’alemany.

El 1991 comença a treballar a Christie’s Londres com a especialista en pintura antiga. El 1997 es trasllada a Christie’s Nova York, on forma part del Departament de Pintura Antiga i col·labora amb el d’Art Llatinoamericà, del qual esdevé director el 1999. El febrer de l’any 2000 es trasllada a Espanya perquè el nomenen conseller delegat de Christie’s, i el 2016 el nomenen president de Christie’s fins al febrer d’aquest any, que decideix deixar l’empresa per treballar com a consultor d’art independent.

Ha impartit classes d’art i mercat per a postgraduats a l’Instituto de Empresa i a l’Instituto IArt, tots dos a Madrid. És membre del patronat de la Fundació ARCO, la Fundació Museu ABC, l’Associació d’Amics de la Hispanic Society i la Fundació Balia.