Sota la seva direcció, el Museu del Louvre va crear un departament dedicat exclusivament als patrocinis per incorporar noves col·leccions.
Pierre Rosenberg, de l’Académie française, president director emèrit del Museu del Louvre, és especialista en pintura i dibuix francès i italià dels segles xvii i xviii.
Ha escrit sobre Poussin, Georges de La Tour, Le Nain, Watteau, Chardin, Subleyras, David… Ha publicat un recull dels seus textos a De Raphaël à la Révolution. Les relations artistiques entre la France et l’Italie. Entre altres publicacions, destaquen De Callot à Greuze. Dessins français de Weimar et Poussin, Watteau, Chardin, David… Peintures françaises dans les collections allemandes XVIIe-XVIIIe siècles, Les cent tableaux des musées américains sans équivalent en Europe, i també nombrosos catàlegs com Les dessins français du XVIIe siècle du Hessisches Landesmuseum de Darmstadt, o el dels dibuixos de Fragonard de les col·leccions de Besançon.
Les seves últimes publicacions són el catàleg de l’exposició Poussin et la nature, el Dictionnaire amoureux du Louvre i Nicolas Poussin. Les quarante tableaux de Poussin du Louvre.
En l’actualitat està centrat en el catàleg raonat de pintures de Nicolas Poussin i en el catàleg de dibuixos italians de la col·lecció de Pierre-Jean Mariette.
França ha sabut dotar-se dels instruments necessaris per protegir el seu patrimoni artístic, un dels més importants d’Europa i un dels més amenaçats juntament amb el de la Gran Bretanya. En un primer moment, la llei de donacions va permetre pagar els impostos de successió amb obres d’art (i es va estendre, des de llavors, a l’impost de Solidaritat sobre les Fortunes [ISF]).
La segona llei, més recent, permet a les empreses adquirir, a benefici dels museus nacionals, obres d’art considerades tresors nacionals, i deduir dels seus impostos el 90 % del cost d’aquestes obres. Els tresors nacionals poden trobar-se tant en territori francès com fora de les fronteres del país.