Enrere
Autoretrat cec, fugint de mi mateix, provant de recordar l’any que es va publicar Mille plateaux
Títol original: Autorretrato ciego, escapándome de mí mismo, tratando de recordar el año en que fue publicado Mille plateaux
2013
Pintura acrílica lila sobre diari, cartró, fotografies, postals, sobres, dibuixos, tiquets, cartes, pòsters, targetes, rebuts, tovallons i agulles
Dimensions: Dimensions variables
Referència: ACF0991
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció

Fitxa obra Fitxa obra

El treball d’Abraham Cruzvillegas (Ciutat de Mèxic, 1968) se centra en processos artesanals i manuals inspirats en tècniques de manipulació i reciclatge de materials quotidians. Unes dinàmiques de recol•lecció i d’apropiació objectual que, en el seu cas, deriven directament dels procediments d’autoconstrucció arquitectònica emprats per la seva família quan l’artista era un nen i vivien al barri d’Ajusco, als afores de Ciutat de Mèxic. L’obra de Cruzvillegas parteix d’un exercici constant d’acumulació i d’ordenació d’objectes senzills i anodins que, desproveïts de la seva funció inicial —és a dir, aquella per a la qual van ser dissenyats i construïts—, s’obren a significacions i formalismes nous dins del context artístic. Tot emprant com a base discursiva l’enginy de donar una nova funció a un objecte en desús, i prenent la intuïció i la improvisació com a mitjans creatius, l’artista recupera infinitat d’elements per confrontar-los a un nou hàbitat i a un nou sistema de relacions. Autorretrato ciego, escapándome de mí mismo, tratando de recordar el año en que fue publicado ‘Mille Plateaux’ (2013) forma part d’una sèrie de peces en què l’autor explora la noció d’autorretrat de manera indirecta. Mitjançant objectes d’ús diari (sobres, cartes, rebuts, tovallons acumulats...) recoberts de pintura acrílica, l’artista nega la seva càrrega informativa en favor d’un nou sentit abstracte. Com indica el títol, el fet voluntari d’invisibilitzar els continguts biogràfics dels papers emprats convida l’espectador a un tipus d’aproximació més intuïtiva i visceral, una aproximació que obre múltiples possibilitats de lectura entre la narrativitat de l’enunciat —on sempre hi solen aparèixer referències emocionals— i la composició abstracta (en aquest cas un monocrom lila) de les seves diverses possibles instal•lacions.

Obres que et poden interessar Obres que et poden interessar