Enrere
Malestar òptic, malestar èpic
Títol original: Malestar óptico, malestar épico
1994
Acrílic i paper sobre fusta
Dimensions: 170 x 195,5 cm
Referència: ACF0721
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció

Fitxa obra Fitxa obra

Es tracta d'una obra molt complexa, amb un procés d'execució que es va prolongar durant gairebé un any, al llarg del qual Luis Gordillo va dur a terme una rigorosa i sistemàtica documentació fotogràfica que en aquest cas ja va adoptar un caràcter plàstic; la fotografia es presenta com un vessant paral·lel a la pintura per establir un nou tipus de vibració. Malestar óptico, malestar épico resumeix els procediments tècnics i els processos creatius de l'obra de Gordillo al llarg dels anys noranta: expansió i extensió de la pintura, construcció per juxtaposició i addició d'unitats, inserció de trames preelaborades per mitjà del collage, i repetició amb variacions d'estructures comunes a altres obres. Aquesta obra, feta amb paper muntat sobre fusta, es compon de quatre plafons que es van relacionar els uns amb els altres successivament a l'estudi. El punt de partida va ser l'estreta relació que mantenien dos dels plafons (el segon i el quart per l'esquerra), que eren la continuació d'una sèrie breu del 1994 en la qual s'inclouen Espejismo con paisaje desolado, Espejismo con anticosas rojas, Espejismo con nieve amarilla i Espejismo con vibraciones rojas, obres amb les quals comparteixen una idèntica estructura formal i de tensió cromàtica, encara que ofereixin una vibració cromàtica més accentuada. La connexió entre aquest dos plafons, no obstant això, no va ser directa, a través de «punxades» o extensions, sinó mediatitzada per un plafó intermedi lleugerament més alt que els va integrar en encaixar-los sobre el mateix pla. Com a nexe d'unió, Gordillo va fer servir una serigrafia pròpia utilitzada com a fons en altres obres, que presenta una trama regular de cèl·lules i que ha estat manipulada posteriorment amb pintura i encolada en una superfície de tonalitats apagades. Al mig d'aquest plafó, damunt la serigrafia, s'observa un cap esbossat toscament que indica, com la rata de La nieve es negra , la necessitat d'incloure elements figuratius en una composició decididament abstracta. La unitat de l'extrem esquerre es proposa com una extensió que té com a funcions trencar una simetria excessivament equilibrada i completar un fresc de distorsions i fragmentacions, d'encreuaments i curtcircuits cromàtics. D'altra banda, en aquesta obra es perceben clarament i radicalment els resultats d'un procés meticulós de gradacions cromàtiques de tonalitats àcides i fredes, pròpies d'un color antinaturalista, artificial, proper a les gammes de les tintes d'impressió, als colors digitalitzats de la pantalla d'ordinador. Tornen a sorgir les estructures meàndriques, però ara com a fons de trames, com a al·lusions a un univers personal.

Altres obres de l’artista a la Col·lecció Altres obres de l’artista a la Col·lecció

  • Cocodril / 2008

  • Eclipsi de ratolí / 1991

  • La neu és negra / 1987

  • El temps se sent per l'orella dreta / 1988

  • Retrovisor central / 2000

Obres que et poden interessar Obres que et poden interessar