Enrere
De 9 a 5
Títol original: 9 to 5
1991
Acrílic sobre tela
Dimensions: 106,7 x 243,8 cm
Referència: ACF0682
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció

Fitxa obra Fitxa obra

En principi, aquesta pintura de format extremament allargat recorda les vistes panoràmiques de gran abast. Durant els anys vuitanta, Ruscha ja va fer servir aquest format en pintures en les quals suggeria grans espais buits. En realitat es tractava d’intervals que, atesa l’accentuada longitud de la tela, adquirien un protagonisme absolut. De fet, als extrems de la pintura, a esquerra i dreta, hi havia paraules retolades. En una obra que l’artista va fer el 1980, la paraula «llar» quedava aïllada a la dreta, i molt més a l’esquerra, després que la mirada hagués recorregut el que semblava una extensa corba planetària, s’agrupava una sèrie en la qual es llegia: «llops», «explosions», «malaltia» i «verins». A 9 to 5, els extrems pertanyen a una franja horària. Aquest espai de temps, molt probablement d’atenció al públic, queda aquí acotat sense deixar gairebé gens d’espai buit o interval. Aquell recorregut de la mirada d’un costat a l’altre de la tela –per poder llegir les paraules arraconades cap a les vores–, o aquelles transicions de llum –passant de la foscor de la nit al groc cadmi de la llum del dia–, com passa en molts fons de les pintures de Ruscha, queden aquí neutralitzats i comprimits entre dues xifres. Tanmateix, aquesta ja no és una pintura de paraules. 9 to 5 correspon, si més no tècnicament parlant, al que s’ha convingut en anomenar pintura de siluetes. Malgrat tot, i tenint en compte el missatge, la pintura encara ens recorda les conegudes composicions gràfiques de Ruscha que arrenquen als seixanta. Així doncs, fins i tot en el seu aspecte, aquesta pintura també se situa en un interval. En aquest sentit, les acotacions «a.m.» i «p.m.» tampoc no deixen d’al·ludir a una gradació de llum i a un recorregut solar que marca fites horàries. Les pintures que des de mitjan anys vuitanta van presentar siluetes de contorns lleugerament vaporosos, tot i que de cos dens i vellutat, van eliminar en la majoria dels casos les inscripcions característiques de Ruscha. Si n’hi havia, tan sols se’n suggeria la posició dins de la composició, com en el cas de Name (1987). En el seu lloc, icones evanescents van passar a ocupar la posició de la figura, malgrat una manca de nitidesa. En aquest cas, 9 to 5 converteix les xifres en figures. El tractament pictòric de números i lletres sostreu la seva qualitat estrictament gràfica i apropa les xifres a la categoria de figures d’un paisatge, com passa, de fet, a la resta de les pintures d’aquest tipus. L’ampliació desmesurada del que podria ser un missatge públic obre, novament, intervals i distàncies en el comprimit espai d’uns signes gràfics. L’operació de síntesi que representen les xifres també es fa visible en el tractament cromàtic auster de la pintura.

Obres que et poden interessar Obres que et poden interessar