Enrere
Transformació i dispersió
Títol original: Transformation and Dispersal
1997
Vidre, tela, làmpada i cable elèctric
Dimensions: Altura variable: 127 x 107 cm
Referència: ACF0667
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció

Fitxa obra Fitxa obra

Installation és una paraula recurrent en els títols que Maggie Cardelús utilitza per a les seves exposicions. Transformation and Dispersal va formar part d'«Installation no. 12», presentada a la galeria Fúcares de Madrid el 1997. La mostra constava de tres peces diferents i tenia com a argument el fet autobiogràfic de la seva boda, celebrada el 1993. La primera obra recollia els actes de la cerimònia pública: fotografies dels nuvis, dels amics i dels familiars, emmarcades per dos vidres i sostingudes sobre làmines del mateix material; a la làmina exterior, just a sobre del bust i la cara de la núvia, hi havia una copa enganxada procedent del banquet de noces que contenia una còpia de la fotografia retallada segons un patró i muntada com si fos una petita escultura. Es tracta d'un tipus de retalls que l'artista ha denominat «tagli». La segona peça de l'exposició era Transformation and Dispersal: una gran bola de cristall lluminosa on hi ha adossades copes, bols, ampolles, un biberó i altres recipients de vaixella utilitzats pels invitats. El corrent elèctric hi arriba a través d'un cable que avança en espiral pel sostre i les parets de la sala i baixa fins a l'esfera. D'un forat obert que hi ha a la bola sobresurt la faldilla que Cardelús portava el dia de la boda. Està arrugada i tacada de vi. L'obra recorda, un cop acabat, el banquet del casament. La tercera i última peça la va dedicar al recinte privat de la intimitat conjugal. Consistia en fotografies de la núvia retallades i muntades a dins de les copes de la boda, darrere les quals es veien les cortines i la llum d'un dormitori simulat. L'obra de Maggie Cardelús s'emmarca en el conjunt de treballs fets per dones que se serveixen de la memòria i de la pròpia vida com a materials argumentals. En el cas de Cardelús, aquesta memòria és particularment familiar. L'any següent de fer aquesta exposició, l'artista va declarar: «Fins i tot quan intentava aferrar-me als records perquè persistissin, l'únic que aconseguia era exposar la futilitat d'aquest intent: mostrava que cada nova experiència, per més insignificant que sembli, altera l'ordre de les coses, i que el significat és conferit i alhora denegat per aquesta mateixa pretensió».

Altres obres de l’artista a la Col·lecció Altres obres de l’artista a la Col·lecció

  • Zoo de flors / 2003

Obres que et poden interessar Obres que et poden interessar