Enrere
1962 - 1929
1995 -
Polièster i oli
Dimensions: 2 unitats: 219 x 65 x 30 cm c/u
Referència: ACF0652
Edició: 2/3
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció

Fitxa obra Fitxa obra

Les dues figures de 1962-1929són els retrats del pare i l'avi de Stefan Hablützel, tots dos representats amb la mateixa edat: trenta-un anys. En aquest sentit, el títol de la peça és radicalment descriptiu: es tracta de les dates en què el pare i l'avi de l'artista tenien aquesta edat, com si una mena de màquina del temps hagués transportat l'home que el 1962 tenia uns trenta anys, i l'altre que també tenia la mateixa edat el 1929, i els hagués congelat davant nostre. Hablützel ha declarat que el fet que siguin familiars seus no té importància, és casual: «Podrien ser un altre pare i un altre avi. Senzillament, tenia prou material disponible d'aquestes dues persones. Ni tan sols vaig considerar important que hi hagués entre ells un vincle familiar. Simplement havien de provenir d'èpoques diferents: això era l'única cosa que m'importava». Així doncs, l'important és aquesta coincidència irreal i impossible. Tot el sentit de l'obra es concentra en el títol, en la juxtaposició de dues realitats amb una presència simultània inversemblant. Hablützel planteja una paradoxa: oferir una imatge aparentment realista que, no obstant això, és irreal. És impossible allunyar-se del naturalisme de totes dues figures, però també és impossible oblidar la distància que les separa, la falta d'unitat temporal entre totes dues. L'estranyesa o inquietud que provoca el xoc entre dues realitats dissemblants recorda un collage fotogràfic. En definitiva, sembla que les dues figures hagin estat retallades de dues fotografies i després col·locades en el mateix pla. Però la realitat fotogràfica de 1962-1929 és més intensa: tots dos mostren una actitud de posar davant la càmera, l'un d'una manera informal, pròpia dels anys seixanta, i l'altre en una veritable postura circumspecta i com cal; tots dos tenen, curiosament, la mateixa alçada; i totes dues imatges s'han ampliat, són més grans que al natural. Un últim element augmenta encara més l'estranyesa que provoca aquest naturalisme no naturalista, o aquest realisme irreal: les dues figures es mostren penjades a la paret, aproximadament a mig metre d'altura respecte del terra. No hi ha cap unitat temporal, ni tampoc no hi ha unitat espacial, ja que les figures «floten» en una àrea sense referents. Com el mateix Stefan Hablützel ha declarat, es tracta d'un «naturalisme inventat». Evidentment, hi ha un xoc entre realitats diverses i entre temps diferents enfrontats en una mateixa obra. La confrontació que provoca Hablützel, però, va més enllà: és una confrontació entre el naturalisme -o el realisme- i la versemblança de la representació. Allò que l'artista posa en dubte són les convencions de la representació; hi juga, les qüestiona i les posa en evidència en una imatge alhora real i falsa. La inquietud que provoquen les figures la determina la seva presència física real, inevitable, i la consciència que són artificials. En darrer terme, Hablützel manifesta, amb aquest «naturalisme inventat», la possibilitat de construir imatges que tan sols són possibles en l'art, o bé, a la inversa, l'artificialitat com a característica de l'art.

Obres que et poden interessar Obres que et poden interessar