Enrere
La trajectòria de la llum a la caverna de Plató (des de la caverna de Plató, la capella de Rothko, el perfil de Lincoln)
Títol original: The Trajectory of Light in Plato's Cave (from Plato's Cave, Rothko's Chapel, Lincoln's Profile)
1985 -
Materials diversos
Dimensions: 382 x 327 x 1413 cm
Referència: ACF0644
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció

Fitxa obra Fitxa obra

El 1986 Mike Kelley va realitzar una instal·lació i una performance a l'Artist Space de Nova York, que va titular Plato's Cave, Rothko's Chapel, Lincoln's Profile. Deu anys més tard va reconstruir aquesta instal·lació per a l'exposició antològica que va presentar al Museu d'Art Contemporani de Barcelona, aquest cop sense fer cap performance i sense la participació de la banda Sonic Youth. El 1986, per primera vegada, Mike Kelley va posar en escena tots els seus interessos: la crítica àcida als valors del sistema occidental, i en particular del nord-americà, a través de l'ús de la música i la performance, reivindicant un art a la vegada irracional i conceptual. Aquesta instal·lació és, justament, una cova o una caverna. La porta d'entrada està tapada per un quadre enorme en el qual hi ha escrit: «Arrossega't, cuc. Per practicar l'espeleologia de vegades cal aturar-se, de vegades cal anar de quatre grapes, fins i tot reptar». L'espectador descobreix aleshores que, en efecte, s'ha d'arrossegar com un cuc per sota del quadre per poder accedir a l'interior de la cova. Si, com el títol enuncia, aquesta és la caverna de les veritats definitives de Plató, el visitant es trobarà amb un escenari de cartó pedra. En primer lloc ha de passar a través d'una tela partida per un estrip vermell vertical, com un obertura vaginal. Davant d'aquesta tela, n'hi ha dues més de penjades: en una es pot veure la impressió del cos de l'artista i, en l'altra, imatges pròpies d'un test psicològic de Rorschach. Al costat oposat a la porta d'accés, hi ha una falsa xemeneia elevada com en un altar; als costats, unes grans teles de color que podrien recordar Mark Rothko, el color de les quals correspon al color d'un fluid corporal: excrements, orina, semen, sang. Plató, Rothko i Lincoln representen els ideals occidentals del saber, l'art i la política. Aquí mostren la seva «veritat»: l'ideari de comoditat de la classe mitjana americana està ridiculitzat, reduït a una falsa xemeneia, i el color espiritual de Rothko és el color del detritus. Mike Kelley posa en dubte la gravetat amb la qual es disfressen el saber, l'art i la política, les possibilitats, en suma, del coneixement il·lustrat. Davant d'aquesta gravetat i aquest coneixement, Kelley proposa una alternativa anàrquica, visceral i física: cal recordar que és necessari arrossegar-se com un cuc per entrar en la seva obra. Encara més, la fisicitat ho domina tot: la presència del sexe és constant, metafòricament, en fluids corporals, en figures de la psicoanàlisi i, evidentment, en la vagina que cal travessar dins de la cova Res de tot això no és correcte segons els valors tradicionals de les persones benpensants. Mike Kelley deconstrueix aquests valors, els qüestiona i els rebaixa, i, en canvi, enalteix allò que es considera baix o perdut. En un últim gir irònic i incorrecte, l'obra sembla una caricatura d'ella mateixa: una caricatura d'obra d'art, una caricatura de caverna en cartó pedra.

Obres que et poden interessar Obres que et poden interessar