Enrere
Sense títol
Títol original: Sin título
1991
Acrílic sobre tela
Dimensions: 282 x 373 cm
Referència: ACF0638
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció

Fitxa obra Fitxa obra

A diferència d'altres pintors llatinoamericans, possiblement més lligats a la tradició iconogràfica, fetitxista i pulsional dels seus països respectius, de l'obra de Guillermo Kuitca han dit que és de caràcter filosòfic. Per començar, a Sense títol, lluny d'optar decididament per la figuració, l'artista proposa una estructura conceptual i plàstica de caràcter dinàmic. Un procés que va des del tractament de la superfície del quadre com a joc abstracte de línies i quadrícules fins a la representació d'un possible espai. El problema és que aquest espai pot ser real, però també és abstracte: el plànol d'una suposada ciutat. Sense títol és, en definitiva, un quadre de línies sobre la tela que dissenyen cossos geogràfics sense profunditat. Guillermo Kuitca proposa una relació fluida entre la pintura i l'urbanisme; aquesta obra és la pintura del plànol d'una ciutat, una ciutat que podríem reconèixer, que és real, però que també és una ciutat aïllada del temps i de l'espai, una ciutat en abstracte, sense cap vincle que en permeti reconèixer l'origen o el destí. Aquí és on, en l'obra de Kuitca, comença a observar-se el caràcter filosòfic que va més enllà del diàleg entre figuració i abstracció, entre pintura i arquitectura; perquè, en realitat, aquesta ciutat invisible o perduda és una mena d'autoretrat. Hi ha dos aspectes de la biografia de Guillermo Kuitca que han marcat profundament la seva obra: en primer lloc, la professió de la seva mare, una psicoanalista destacada a Buenos Aires; i, en segon lloc, la circumstància de la seva pròpia família, una família jueva que va fugir de Rússia durant els pogroms del començament del segle i que es va instal·lar a l'Argentina, un país sense història col·lectiva en la qual poder ancorar-se i marcat, en èpoques recents, per haver estat el refugi americà dels nazis fugits i per haver suportat una crua dictadura plena de noves persecucions. La família de Kuitca buscava un lloc en una ciutat sense referents. Al començament dels anys vuitanta, Guillermo Kuitca pintava quadres amb llits, i d'aquí va passar a pintar mapes; per a l'artista, hi ha una relació ben clara entre els uns i els altres: «Un mapa és com un llit expandit, un espai virtual anterior al llit, el més proper i immediat dels nostres espais. [...] El llit és el lloc on naixem, estimem, dormim i morim; en un sentit genèric, la ciutat també». A Sense títol el traçat del plànol s'ha dibuixat amb xeringues hipodèrmiques. La ciutat és un lloc en el qual es pateix i on et trobes sol. Aquella característica abstracta del plànol de la ciutat adquireix ara un caràcter existencial: l'espai abstracte és un espai de soledat, de recerca de localització d'un lloc i d'identificació amb una cultura davant la soledat, davant aquest esdevenir humà tancat en els límits d'un llit o en la quadrícula d'una ciutat. Guillermo Kuitca parla de la seva història familiar, de la seva pròpia biografia, i alhora provoca la reflexió sobre temes universals.

Altres obres de l’artista a la Col·lecció Altres obres de l’artista a la Col·lecció

  • Coming / 1988

Obres que et poden interessar Obres que et poden interessar