Enrere
Lab-1
1995
Plàstic i materials diversos
Dimensions: 244 x 244 x 183 cm
Referència: ACF0634
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció

Fitxa obra Fitxa obra

Amb el trasllat de Pedro Mora a la ciutat de Nova York el 1991 -on resideix des d'aleshores- el procés creatiu de l'artista es va inclinar cap a una nova comprensió dels materials i dels conceptes d'interpretació que en deriven. D'altra banda, de la trobada amb la ciutat nord-americana ha sorgit un cos d'obra que denota un gran interès per revelar els límits entre l'espai públic i l'espai privat, en contraposició amb la percepció europea d'aquests conceptes. La peça Lab-1 és, en aquest sentit, una obra paradigmàtica del nou camí iniciat per Mora. L'obra consisteix en un cubicle completament tancat de material plàstic blanc, amb uns petits visors que permeten veure'n l'interior. Dins del cubicle -les parets del qual estan folrades de goma escuma a manera de cel·les d'abella- hi ha alguns elements: una jaqueta de neoprè, com les dels submarinistes; uns pantalons d'esquí; discos de greix; un plàstic vermell, i diverses cintes estampades. Tot, il·luminat per una llum fluorescent. Mora es mostra especialment inclinat a reflexionar sobre la idea de privacitat i la seva percepció des de l'òptica pública en el context d'una societat com la nord-americana, la qual fa una lectura del que és privat i íntim molt diferent de l'europea. Jugant amb la idea del voyeurisme, Mora trasllada a aquest treball una interpretació del caràcter infranquejable d'una cultura que està sotmesa a les lleis morals del que és privat, i alhora que modela discursos igualment moralistes sobre la força i la transparència del públic. Lab-1, paral·lelament, parla del concepte d'«habitacle», propi d'una megaciutat contemporània: espais petits, llogats, asèptics i autònoms, gairebé de supervivència, les parets dels quals es converteixen en una segona pell (el vestit de neoprè o el tatami de terra). En aquesta obra, Mora qüestiona la voluntat social de segellar els espais de privacitat, aïllant-los del món públic de l'entorn (els discos de greix que es col·loquen a les juntures de les boques de pressió al carrer), com també l'obsessió per separar cada realitat de les realitats adjacents, per tal de preservar-la de qualsevol contaminació. Al mateix temps, Mora inicia un procés de recerca de nous materials per tota la ciutat. En contrast amb Europa, on, segons les seves pròpies paraules, l'artista tendeix més a tancar-se en el seu propi procés, Mora adopta el paper de cercador atzarós de les coses, sota la influència del que és «reutilitzable», exercida per una societat hiperconsumista com la nord-americana: materials canviants, materials enganyosos o procedents de la tecnologia puntera, que en darrer terme només són simples objectes típics d'ambients com ara els grans centres comercials.

Altres obres de l’artista a la Col·lecció Altres obres de l’artista a la Col·lecció

  • Somni núm. 17 (I Was Here Before) / 1993

  • Sense títol / 1990

  • Exercici de memòria / 1991

  • Sense títol / 1989

  • Sense títol / 1989

  • Amber Smoot / 1998

  • Túnels simultanis / 2000

  • Casa fractal: mural / 2001

Obres que et poden interessar Obres que et poden interessar