Enrere
El diàleg, el rumor, la llum, les hores (o prototip per a material pedagògic)
Títol original: El diálogo, el rumor, la luz, las horas o (prototipo para material pedagógico)
2005 -
Instalación
Dimensions: Variables
Referència: ACF0556
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció

Fitxa obra Fitxa obra

El diálogo, el rumor, la luz, las horas (o prototipo para material pedagógico) sintetitza els elements principals que configuren l’obra de Nicolás Paris (Bogotà, 1977) en un procés creatiu obert i basat en l’intercanvi de coneixements i en els sistemes d’aprenentatge informal que permet el contacte entre les persones. Mitjançant petits objectes repartits per una gran taula (monedes, llapis de colors, plantes...), l’artista desplega en aquesta instal•lació un microcosmos on allò important no és l’acumulació dels objectes, sinó les interrelacions que es poden establir entre ells. En aquest sentit, la instal•lació s’obre com un diàleg escenogràfic i performatiu que interpel•la directament l’espectador per erigir-se, en temps real, en una experiència compartida i inesperada. Paris tracta els continguts artístics de la peça com a estímuls visuals, sensorials i conceptuals en potència; és a dir, com a materials que depenen dels usuaris per convertir-se en significacions i interpretacions específiques. Així, l’espai expositiu no és un final, sinó un principi que encara no se sap cap a on anirà. La seva formació com a arquitecte marca un fort interès per la creació d’espais en les seves produccions, en les quals destaca també el dibuix com a eina essencial per entendre el gest creatiu mínim. D’altra banda, la seva experiència prèvia com a mestre rural a Colòmbia el porta a desenvolupar un discurs centrat en les estratègies d’educació, convertint l’espai artístic en una mena d’aula oberta i desjerarquitzada especialment sensible a l’intercanvi d’experiències. El seu pensament pedagògic rep la influència directa del pedagog francès Joseph Jacotot (1770-1840), que defensava la idea d’un aprenentatge sense mestres en què cada persona podia aprendre de manera lliure. Adquirida el 2016 per la Fundació ”la Caixa”, aquesta obra va ser l’eix central de l’exposició individual que CaixaForum Barcelona va dedicar a Nicolás Paris l’any 2017. Sota el títol «Exercicis per sembrar llampecs» –una autèntica declaració d’intencions de Paris: l’art entès com la capacitat de desitjar quelcom imprevisible–, la mostra es va ampliar amb noves produccions de l’artista i tot un seguit de relacions intuïtives amb altres peces de la col•lecció, com ara obres de Jorge Oteiza, Pablo Palazuelo, Richard Long, Tony Cragg, Victoria Civera, Günther Förg, Joan Brossa o Moisès Villèlia.

Obres que et poden interessar Obres que et poden interessar