Enrere
Dones damunt de sabates de plataforma
Títol original: Mujeres sobre zapatos de plataforma
1992
Sis perruques dissenyades per l'artista i sis parells de sabates dels anys setanta
Dimensions: Instal·lació: 185 x 332 x 29 cm
Referència: ACF0522
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció

Fitxa obra Fitxa obra

La tradició artística del País Basc està marcada per la pràctica escultòrica en registres minimalistes, de treball contundent pel que fa als materials i les formes. Ana Laura Aláez pertany a una generació d’artistes bascos que també han fet servir l’escultura com a mitjà d’expressió, però que, tanmateix, no solament no han patit la forta influència d’aquesta tradició, sinó que, a més, l’han superada i n’han prescindit apostant per noves formes més adaptades a la contemporaneïtat. Aquest és el cas de Mujeres sobre zapatos de plataforma, una obra que resumeix en gran manera les preocupacions artístiques d’Ana Laura Aláez. L’obra està formada per sis gorres o casquets femenins suspesos en l’espai i sis parells de sabates de plataforma col·locats a terra, en la mateixa vertical que els casquets. Es tracta d’objectes reciclats, peces de vestir que la mateixa artista ha modificat o bé ha confeccionat totalment. Són objectes de bricolatge, encara que potser seria més convenient dir que són «de modista», o, recuperant el terme antic, «de labor». L’obra està constituïda per productes de «labor femenina» que ocupen l’espai de l’escultura, però que malgrat tot destaquen per la seva fragilitat com a objectes no perdurables. Ana Laura Aláez desvalora l’entitat rotunda que històricament s’ha assignat a l’obra d’art, i ho fa exposant objectes de poc valor, lligats a activitats desacreditades per l’Art amb majúscules (activitats que, a més, estan associades a la feminitat) pel fet de ser objectes que pertanyen a la moda, al que és fútil i volàtil, no al que és immutable i durador. Tanmateix, el que crida poderosament l’atenció d’aquesta obra és que, deixant de banda el títol, no hi apareix cap dona. En queden només els rastres: la gorra i les sabates. O potser ens equivoquem i resulta que el que no hi és representat és el cos, però sí les dones. Per a Ana Laura Aláez, el cos és solament el suport d’un artifici, i és aquest artifici que ella ens mostra. Ens representem mitjançant la roba, que és el mitjà amb el qual formem la nostra identitat. En un cert sentit, mostrar només la roba i no els cossos és una manera d’ensenyar nua la identitat que fabriquem. L’artista ha declarat que la indumentària és el mitjà amb el qual «fortifiquem les nostres migrades presències». I això és el que s’esdevé textualment en aquesta obra, on la presència és tan migrada que no hi és, en resta solament la fortificació. Mujeres sobre zapatos de plataforma es podria interpretar com una mena de vanitas contemporània, però en un sentit positiu. La manera de presentar els objectes de vestuari té més a veure amb la celebració de la vida que no pas amb una lectura pessimista. Les gorres i les sabates hi apareixen com a objectes que donen sentit a la vida, com els únics objectes als quals ens podem agafar amb seguretat i celebrar el costat positiu del que és banal.

Altres obres de l’artista a la Col·lecció Altres obres de l’artista a la Col·lecció

  • Maniguet / 1995

  • Cintures I / 1994

  • Yenny / 1995

  • Làmpada / 1999

Obres que et poden interessar Obres que et poden interessar