Enrere
Plànol romboïdal (amb zona buida a l'interior) amb 4 masses i 2 escales
Títol original: Rhomboidal Plane (with Internal Free Region) in 4 Masses and 2 Scales
1976
Acer
Dimensions: 8 x 230 x 230 cm
Referència: ACF0518
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció

Fitxa obra Fitxa obra

David Rabinowitch exemplifica el procés contemporani d’accés al grau zero de l’escultura, que enllaça amb la tradició dels constructivistes i els suprematistes que ja van insistir en l’economia de mitjans i, per descomptat, amb creadors com David Smith i els minimalistes. En aquesta obra hi ha una indagació sobre les condicions físiques de l’art, però també sobre les seves qualitats òptiques. L’obra d’aquest artista que forma part de la Col·lecció ”la Caixa” d’Art Contemporani és enormement representativa de la seva trajectòria i les seves preocupacions estructurals; està formada per quatre peces d’acer d’una geometria que podríem qualificar de «disimètrica», que delimiten un espai buit que no pot qualificar-se de «central». En aquesta poderosa escultura, Rabinowitch analitza el canvi perceptiu en virtut dels diferents punts de visió i apunta a un desig llunyà de reconciliar aquestes diferències en una unitat racional. Quan ens movem al voltant de la peça tenim la sensació que es produeix una metamorfosi del disseny lineal, com si aquestes realitats tan pesants tinguessin un alè d’indescriptible lleugeresa. L’angulació subtilíssima de les diferents peces genera els diversos efectes òptics. Aquest creador va definir el con l’any 1963 com «l’índex del rang total dels objectes externs» i va desenvolupar en les seves obres nombroses seccions còniques (cercles, el·lipses, paràboles i hipèrboles). En una obra en què l’estructura és molt important, no hi falta però una preocupació extrema de caràcter filosòfic, com es pot veure en les notes sobre Spinoza, iniciades el 1963, entre les quals podem destacar la següent: «Els atributs de Déu, allò físic i allò mental, estan expressats en els dos atributs de la Substància: pensament i extensió. « A David Rabinowitch l’interessa la visió transcendental o, més ben dit, la idea de Kant que el coneixement universal està lligat, necessàriament, a termes relatius, ja que ambdues coses configuren l’experiència humana. Per a aquest escultor, la primera crítica kantiana es el canal, el vincle operatiu, «amb el qual crea la fundació inicial per als artistes que necessiten imaginar una participació en el desenvolupament de la física moderna pel que fa a aquests esforços que estan inclosos sota la rúbrica de constructivisme». Enfront de l’abstracció formalista, Rabinowitch fa patent el seu interès per una geometria vinculada a la metafísica, és a dir, heretada d’aquella visió platònica del Déu geòmetra; per a ell la matemàtica i la geometria determinen l’art d’acostar-se a la veritat. L’escultura unifica l’exterior (horitzontal) amb l’interior (vertical), produint la sensació d’un procés de pulsació, d’un moviment que té a veure amb la nostra implicació reflexiva en allò que és matèria crua. L’estructura romboïdal composta per Rabinowitch adquireix una monumentalitat paradoxal i radicalitza el procés de pèrdua de pedestal per apropiar-se del terra, com també ha fet, per exemple, Carl Andre. Aquest artista, interessat a comprendre com es pot contemplar quelcom en la seva essència, ha desenvolupat una obra de condicions no jeràrquiques, que Stephen von Wiese descriu com «l’anàrquica oportunitat de l’experiència». Sens dubte, aquesta escultura imposa tant la idea d’un buit delimitat –que es podria desenvolupar reflexivament amb claus heideggerianes– com una evidència de la gravetat, en correspondència amb la fascinació pel pes que trobem en les obres de Richard Serra. Si, d’una banda, en la deriva simbòlica de Rabinowitch apareix l’ombra de la mort, aquesta enorme tensió «entre la claredat de la vida i la simplicitat de la mort«, tal com ell ho expressa, d’altra banda, l’estructura compositiva, aquest ajustatge geomètric dels quatre elements, calculats en nombrosos dibuixos, revela que la potència reflexiva els allibera de la tèrbola malenconia o de la sensació d’absurditat.

Obres que et poden interessar Obres que et poden interessar