Enrere
Escolta'm amb els teus ulls
Títol original: Hear Me with Your Eyes
1989
Fotografies Cibachrome en blanc i negre i color sobre fusta
Dimensions: Tríptic: 249 x 310 cm c/u
Referència: ACF0493
Edició: 2/3
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció

Fitxa obra Fitxa obra

Amb una deliberada disposició espacial per tal d’incloure-hi l’espectador, no solament com una mera presència física, sinó també com a subjecte de condició humana específica, en aquest tríptic de Geneviève Cadieux es condensen alguns dels elements fonamentals que han caracteritzat el seu treball al llarg dels anys, i no tan sols pel que fa a l’ús de la imatge fotogràfica per part de les artistes com l’element articulador d’un sistema específic de significació i visualitat del món, tan estès des del final de la dècada dels vuitanta, sinó també pel que fa a les múltiples relacions que ofereix amb l’espai de la representació, l’espai de presentació i d’exposició de les obres, la reformulació i l’activació dels necessaris vincles amb l’espectador, juntament amb una constant presència narrativa de la memòria (més que no pas del record), a base d’una mena d’escriptura personal emparada en la imatge genèrica del cos, el rostre i la pell com a llocs de transformació i d’intensificació dels afectes i de l’existència de les persones: des de l’experiència del fragment, de l’angoixa, de l’alteritat i del dolor, doncs, Geneviève Cadieux construeix un dispositiu visual poderós i rotund que eixampla l’espai arquitectònic, que incorpora l’espectador com a mecanisme activador de significats, i que sembla que pren d’una certa estètica del cinema tant la sensació de projecció en gran format com la de seqüència narrativa el·líptica. La primera imatge (en blanc i negre) de Hear Me with Your Eyes és extreta d’un film del 1982, i mostra un primer pla expandit del rostre mig adolorit d’una dona; en la segona imatge, presa uns quants anys després, la cara apareix ja captada en un gest molt més convuls i sofrent, que es presenta sobreposat en dos moments de temps i que la intensitat del color fa visiblement punyent; en la tercera imatge, de nou en blanc i negre, un primeríssim pla gegant dels llavis entreoberts de la dona (gairebé com una mena d’altre ull de mirada angoixada i interrogant) reitera, en una narrativa seqüencial ben particular, la conversió dels plausibles gemecs, murmuris, crits ofegats, súpliques i sons de dolor (tan explícits en altres treballs de l’artista) en una pura visualitat acaparadora i trasbalsadora que reclama múltiples intensificacions de significats per part dels espectadors (recordem el títol: «Escolta’m amb els teus ulls»). La pell se’ns mostra directament com un model d’escriptura, i el suport fotogràfic utilitzat, com a escenificació contemporània del territori en què veritablement es produeix sentit en les pràctiques artístiques: el de l’experiència.

Obres que et poden interessar Obres que et poden interessar