Enrere
Gran domèstic
1987
Ferro, plom, escaiola, ceràmica i vidre
Dimensions: 215 x 110 x 26 cm
Referència: ACF0472
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció

Fitxa obra Fitxa obra

El conjunt de l’obra artística de Jordi Colomer es configura sobre la base d’un llenguatge impur, que defuig la uniformitat. El seu treball, generalment configurat a partir d’elements geomètrics simples –habitualment objectes quotidians com plats, taules, caixes, catifes, armaris i cadires–, elements arquitectònics –pedestals, maquetes de ciutats imaginàries, etc.– o bé fotografies en les quals utilitza recursos cinematogràfics, esdevé un repte a la percepció. En l’obra Gran domèstic (1987) l’artista aplega, com en un collage, un conjunt d’elements força heterogenis que inclouen una estructura rectangular de ferro, un tub de plom procedent d’algun electrodomèstic, una peça de guix i una pila de plats de porcellana. L’escriptura, entesa com a grafia, empremta d’un tatuatge aliè, també està present damunt la pell d’aquests materials. Aïllats, descontextualitzats i reordenats en un nou discurs, objectes, fragments i paraules perden la seva funcionalitat i significació. I, en aquesta nova disposició espacial, els vestigis de l’entorn quotidià deixen de ser cossos inanimats i ens fan partícips d’una altra realitat que els domestica. Artificis de la raó o ironies del que és banal, aquests artefactes esdevenen construccions d’una forta presència, ginys d’una certa provisionalitat i precarietat tecnològica. Són, en definitiva, complexos teixits materials regits alhora per l’estabilitat i el moviment, l’ordre i el desordre. Amb relació a aquesta obra, Jordi Colomer diu: «Es tractava d’abordar l’objecte humil des d’un gran aparell escenogràfic, una gran peanya, és a dir, una gran retòrica geomètrica que acabés suportant aquest objecte banal i pobre tot localitzant la mirada cap a ell». Gran domèstic forma part d’un conjunt d’obres d’aparença semblant, la repetició quasi exacta d’un mateix mòdul constructiu que situa aquesta escultura en un únic discurs que s’ha anat manifestant en diverses etapes. Així mateix, concebuda des d’un clar concepte serial, l’artista ens convida a pensar els objectes sempre des d’una lectura diferent. Colomer es qüestiona la mutació de les aparences i la manera com petits canvis multipliquen les realitats en l’ordre de la interpretació. «Construir una estructura molt rígida, molt geomètrica, ordenada, modular, i provocar a dins una substitució o introduir-hi un nou ordre, alterant-lo mínimament però produint quelcom que fa canviar tot el significat.»

Altres obres de l’artista a la Col·lecció Altres obres de l’artista a la Col·lecció

  • Puça / 1993

  • 45 Gold-Fish / 1992

  • Estrelles àrabs / 2005

  • Artilleur Puce / 1987

  • Tòpic amb pluja / 1996

  • Pianet / 1999

Obres que et poden interessar Obres que et poden interessar