Enrere
Tombes
Títol original: Tombeaux
1989
Fusta pintada
Dimensions: 90 x 250 x 48 cm
Referència: ACF0450
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció

Fitxa obra Fitxa obra

Cap al final dels anys vuitanta, després de la sèrie «Eventails», Jan Vercruysse va iniciar un nou corpus d’obra agrupat sota l’epígraf «Tombeaux». En utilitzar aquesta figura literària francesa, Vercruysse juga expressament amb les diverses accepcions de la paraula tombeaux: com a tomba funerària o «lloc final i etern de descans», però també com a peça musical o poètica dedicada a algú o a alguna cosa que ja no hi és, com en el cas dels famosos tombeaux de Stéphane Mallarmé, Charles Baudelaire o Maurice Ravel. Les «tombes» són estructures de fusta amb formes esquemàtiques i sintètiques, pintades amb colors sobris, si bé en aquesta obra l’artista incorpora determinats colors saturats d’una manera quasi «constructivista». És important de dir, com el mateix artista indica, que la idea de memòria no té cap component nostàlgic, sinó més aviat de «record o inspiració». La referència a la tomba no té tant a veure amb la mort o l’esterilitat com amb el silenci i la concentració, cosa que Vercruysse anomena «memòria creativa». «Els tombeaux no busquen una confrontació agressiva amb l’espectador. La violència hi roman oculta, continguda. No mostren cap estratègia d’inaccessibilitat. L’art requereix una atenció lenta», explica l’artista. Aquesta aproximació serena i silenciosa a l’obra pretén contrastar la lectura minimalista d’una veritat tancada en el mateix art amb la capacitat del present per reflectir en aquest silenci els avatars culturals del moment, activitat a la qual és convidat l’espectador. Així doncs, aquestes «tombes» de Vercruysse es mostren com a llocs de la memòria on són possibles la reflexió i el silenci, i a partir dels quals es pot crear una interacció amb les nostres pròpies formes del present, que sovint tendeixen a presenciar el passat d’una manera superficial. No en va aquesta peça sembla una metàfora irònica sobre la mateixa tomba de la modernitat, que des del seu mateix cadafal és capaç de continuar transmetent una informació determinada. D’altra banda, el títol de cada obra està en plural, com una manera de fugir de la individualitat a fi d’atorgar més força a un sentit plural del silenci. Cal remarcar que des del principi tota aquesta sèrie s’ha fet d’una manera obsessiva i exhaustiva, cosa que sovint ha provocat una certa irritació en el mercat galerístic, tan vinculat a la «peremptòria necessitat de renovació». Sembla que Vercruysse projecta d’aquesta manera una crítica als processos mercantilistes que es van produir a la dècada dels vuitanta.

Altres obres de l’artista a la Col·lecció Altres obres de l’artista a la Col·lecció

  • Ventall VIII / 1987

Obres que et poden interessar Obres que et poden interessar