Enrere
Alícia daurada I
Títol original: Gold Alice I
1984 -
Esmalt metal·litzat i paper sobre tela
Dimensions: 182,5 x 317 cm
Referència: ACF0448
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció

Fitxa obra Fitxa obra

Aquesta pintura de gran format es basa en el text de Lewis Carroll Alícia al país de les meravelles. Malgrat les múltiples interpretacions que s’han fet d’aquesta narració, la frontera dubtosa entre el que és real i el que és fantàstic n’és sens dubte la característica més rellevant. La història presenta la possibilitat de submergir-se en un món fantàstic. Aquesta possibilitat es pot comparar amb la de trobar-se immers en una representació, cosa que concorda amb un desig expressat persistentment per Kids of Survival: acostar la representació del món que ens envolta al punt de vista propi. Com va dir Richie Cruz, de K.O.S., «l’art és una de les poques maneres que tenim de mostrar el nostre punt de vista sobre el món. No disposem d’una cadena de televisió, però entre tots podem fer una pintura». El personatge d’Alícia creua la frontera i s’introdueix en la representació. Alícia es pot prendre perfectament com un model per explicar la manera com les condicions socials dels components de K.O.S. es representen en les seves pròpies obres. Encara que la pintura no permet reconstruir el diàleg que s’hagi pogut produir mentre es pintava a l’estudi, que és alhora l’escola de Tim Rollins and K.O.S., podem suposar que els joves alumnes que la van fer van establir també una relació important amb el personatge de la nena de Lewis Carroll. Amb dotze anys, Annette Rosado, una altra de les participants al taller, va veure en el personatge d’Alícia una nena empipada a causa dels abusos que patien altres nenes. Tant és així que, després d’haver pintat una Red Alice pertanyent a la mateixa sèrie que comentem, creia que aquest personatge era «capaç de saltar fora de la pintura per lluitar». L’habilitat per ser dins i fora del quadre, com a objecte de la representació i com a subjecte que la fa o que la contempla, és un dels èxits més destacables de la pintura moderna. De la mateixa manera, els joves autors que integren K.O.S. s’inclouen en les seves pròpies obres a través de figures emblemàtiques extretes de narracions i mites. Per exemple, La lletra escarlata, de Nathaniel Hawthorne, o La insígnia roja del coratge, de Stephen Crane, són títols que, en treballar-los, han propiciat la subversió de la humiliació i l’estigmatització social per convertir-les en un signe d’orgull i d’identitat pública. Gold Alice I presenta una superfície coberta gairebé totalment amb fulles daurades, tret d’un estret marge al voltant de la tela que permet descobrir-ne la capa inferior, recoberta al seu torn pels fulls del llibre Alícia al país de les meravelles. L’ocultació parcial del text produeix l’efecte d’un monocrom. En certa manera, la riquesa de la narració queda reduïda a una presentació densa i simple alhora, sense dissimular, no obstant això, que darrere l’aspecte d’una pintura moderna hi ha alguna cosa que requereix una percepció diferent. Mentre que el monocrom convida a contemplar sense aprofundir en els detalls, el text requereix una lectura atenta. El xoc d’aquestes dues modalitats de percepció queda jerarquitzat per la impressió eminentment visual del color i la llum que desprèn el recobriment daurat. L’aparença és una, i el contingut n’és un altre. Tot allò que ha fet possible l’obra, és a dir, la lectura i la seva discussió, queda enfosquit pel resultat de la pintura. Es pot dir que aquest quadre funciona com una al·legoria. La imatge que veiem no fa altra cosa que encobrir-ne una altra. Aquesta manera d’interpretar-lo suggereix que les pintures de Tim Rollins and K.O.S. s’ofereixen principalment a la mirada. Malgrat tot, hi ha hagut crítics que han acusat aquest treball de semblar massa bell, conciliador i formalista. Tim Rollins ha respost a aquests mateixos crítics assegurant que amb aquestes acusacions el que fan és confinar els seus autors a un món de violència social. D’acord amb aquests crítics, la injustícia que representa K.O.S. s’hauria de traduir estèticament en imatges políticament incorrectes. Per aquest motiu, la reivindicació de la bellesa com a resultat d’un procés de treball col·lectiu és un component decisiu per a Tim Rollins and K.O.S.; d’aquesta manera s’estableix una diferència genuïna amb altres formes d’art polític que han repudiat el formalisme com a signe de la seva pròpia politització. En aquest quadre hi ha coses que són per veure i altres que no són per veure, sinó per llegir. I si encara anem més lluny, podem afegir que entre les coses que no són per veure hi ha una gran ampliació d’Alícia que es va pintar sobre la tela i després es va tapar amb els fulls del llibre, que al seu torn es van cobrir amb les fulles daurades. Aquesta Alícia que hi és però que no es pot veure ha quedat atrapada en la gènesi mateixa de la pintura.

Obres que et poden interessar Obres que et poden interessar