Enrere
El temps se sent per l'orella dreta
Títol original: El tiempo se oye por la oreja derecha
1988
Acrílic sobre paper i fusta
Dimensions: 156,5 x 250 cm
Referència: ACF0391
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció

Fitxa obra Fitxa obra

Entre els anys 1983 i 1984, Gordillo va fer una sèrie de pintures que va titular «Gruyère», i que va numerar amb lletres. El punt de partida era un «duet» (titulat precisament Gruyère A), i la sèrie va aprofitar precisament aquesta estructura doble. En aquests treballs Gordillo va fer servir per primera vegada d’una manera constant una retícula de fons uniforme, que serveix perquè en primer pla hi hagi altres figures i elements i s’estableixi una mena de motiu plàstic comú que dóna unitat a les diferents obres. Una trama de punts blancs «forada» superfícies negres, cosa que permet establir una certa profunditat encara que les tensions de la retícula es mantinguin, generalment, en la tònica del pla. El tiempo se oye por la oreja derecha pertany a una sèrie que també té com a principi d’unitat formal una retícula. Aquesta estratègia va començar a esdevenir força habitual des de llavors i va permetre cada vegada més un joc de profunditat contraposat als valors plans. La retícula es converteix en un element bàsic del quadre: organitza el ritme de la pintura i les tensions entre els efectes òptics abstractes i les formes d’arrel representativa o figurativa. En aquest cas, la retícula la forma un gest d’una certa corporeïtat, que, al seu torn, dota d’un relleu especial les formes que s’hi basteixen al damunt: d’una banda, a la part esquerra del quadre, una forma corpòria que evoca d’una manera imprecisa alguna cosa objectual; de l’altra, a la part dreta, diverses formes de la mateixa textura que la retícula, que es retallen sobre una superfície blanca que actua com un doble fons. En certa manera, aquest quadre té una relació molt estreta amb el clima dels «meandres», però aquí el fons és molt enèrgic i no ofereix l’efecte de mapa o de plantilla, sinó d’alguna cosa més temporal, gairebé musical, com una vibració sostinguda. Moltes vegades s’ha al·ludit a la importància de la música en la pintura de Gordillo, com a metàfora tant d’estructures i contraposicions com de linealitat argumental o de ritmes. Potser caldria afegir-hi la vibració formal i de color, una altra metàfora de tipus musical. El so com a vibració i reverberació sembla present en aquesta obra, i també en altres de paral·leles lligades per una mateixa estructura reticular, com ara En la barriga del lobo feroz, En forma de fábula o Condensaciones, totes de l’any 1988. Cal remarcar que, en el panorama internacional, la utilització de fons seriats ha estat una pràctica habitual en algunes orientacions de la pintura abstracta més sensibles al llegat de l’apropiació pop, que s’ha definit com a pattern painting. No obstant això, en el cas de Gordillo, amb una sensibilitat pictòrica que el podria associar a aquestes tendències internacionals, el recurs a les retícules respon específicament a la necessitat de crear fons que s’alimenten de les seves pròpies constants gestuals i formals i sobre els quals s’integren, d’una manera més fluida, altres arguments.

Altres obres de l’artista a la Col·lecció Altres obres de l’artista a la Col·lecció

  • Cocodril / 2008

  • Eclipsi de ratolí / 1991

  • La neu és negra / 1987

  • Malestar òptic, malestar èpic / 1994

  • Retrovisor central / 2000

Obres que et poden interessar Obres que et poden interessar