Enrere
Amb les lletres de les paraules "la injusticia crida"
Títol original: Mit Buchstaben der Worte "Unrecht schreit"
1986
Cartró ondulat, mirall i acer
Dimensions: 159 x 640 x 220 cm
Referència: ACF0346
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció

Fitxa obra Fitxa obra

Una de les constants en l’obra de Harald Klingelhöller és l’equilibri que manté entre la seducció visual i plàstica de les seves peces, la complexitat a l’hora de descodificar-les i l’amplitud dels possibles significats que tenen. L’artista juga amb la utilització d’un seguit d’elements i construeix un marc referencial de signes propi, que es manté sense canvis destacables al llarg de la seva evolució com a artista i que combina seguint una sintaxi igualment personal. Mit Buchstaben der Worte “Unrecht schreit” consta de 28 elements de cartró rígid recolzats amb una lleugera inclinació a la paret de la sala en la qual s’exposen. Dos d’aquests elements toquen directament el mur, mentre que la resta recolzen l’un sobre l’altre, seguint sempre la mateixa inclinació dels dos inicials. La forma de la major part d’aquests cartrons –els que se situen a l’esquerra– és un eix horitzontal del qual parteixen vuit barres verticals de perfil rectangular. Els elements de la dreta estan formats per perfils de la mateixa secció, encara que més grans, i componen figures que recorden lletres. A la part superiors dels elements de tots dos grups recolzen peces de mirall i d’acer, de les mateixes dimensions que la cara del barrot sobre la qual descansen. Aquesta peça és, possiblement, el punt de partida d’una obra posterior, Unrecht schreit (1987), que mostra vuit lletres agafades de les paraules que componen el títol apilades a terra, al costat d’una forma circular fabricada amb motius semblants als elements abstractes de l’obra precedent. Una observació més detallada de Mit Buchstaben der Worte “Unrecht schreit” i el seu títol ens revela que, efectivament, hi podem distingir les lletres que Harald Klingelhöller anuncia. En aquest cas són quatre lletres: la e, la ena, la i, i la ce. L’ordre en què es mostren no té cap relació amb la paraula de la qual s’han extret, i fa la sensació que aquesta disposició es podria alterar sense que canviés el sentit últim de l’obra. Klingelhöller ha jugat també amb el sentit d’aquestes paraules. El títol de l’obra és una alteració de l’expressió alemanya schreien des Unrecht –que es podria traduir per «injustícia a crits» i que es fa servir quan una cosa és manifestament inexcusable–, que aconsegueix gràcies a la capacitat de la llengua alemanya per transformar el sentit d’una paraula canviant-ne els sufixos. Precisament, aquest ús del llenguatge i la seva força expressiva és el punt d’on cal partir per analitzar aquesta peça. L’obra pivota entre la intervenció sobre el sistema i els codis de comunicació –possiblement el patrimoni col·lectiu de definició més immediata que tenen els grups humans– i l’alteració efectiva que l’autor fa de les formes dels seus signes. La falta d’un referent en l’escultura que permeti distingir les lletres permet a Klingelhöller de posar a prova l’espectador. Així, qui provi d’interpretar la peça haurà d’utilitzar necessàriament la seva capacitat per inferir-ne els significats possibles. Aquesta intenció es consolida en algunes de les eines que fa servir l’autor. D’una banda, mitjançant l’ús de formes abstractes que tenen un vincle llunyà amb la realitat, i de l’altra, per la utilització del mirall, que ens fa pensar que qualsevol conclusió serà personal. Cadascun dels miralls multiplica les anàlisis possibles, ja que, segons el punt on ens robem, hi veurem un reflex o un altre. No hi ha cap lloc privilegiat per observar l’obra. En conjunt, la peça experimenta amb la nostra habilitat d’interpretació i amb la nostra disposició a anar més enllà del que ens proposa l’enunciat de l’obra.

Obres que et poden interessar Obres que et poden interessar