Enrere
Sense títol
Títol original: Sin título
1987
Fusta laminada
Dimensions: 160 x 185 x 64 cm
Referència: ACF0341
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció

Fitxa obra Fitxa obra

Aquesta escultura de fusta laminada, com algunes altres peces d’aquell mateix any, va ser presentada a les exposicions individuals que Richard Deacon va celebrar a Maastricht, Lucerna, Madrid i Anvers durant el mateix any en què la va fer, i dos anys més tard va ser seleccionada per a la mostra que va tenir lloc a la Whitechapel Art Gallery de Londres. L’any 1987, any de realització d’aquesta escultura, va ser decisiu en la trajectòria personal de Deacon, ja que va rebre el Turner Prize i, a més a més, va presentar les obres Like a Snail (A) i Like a Snail (B) a Münster, cosa que li va proporcionar projecció internacional. En aquella època, Deacon ja era considerat un dels representants de l’anomenada nova escultura britànica, que es va donar a conèixer a tot Europa al començament de la dècada dels vuitanta. Els materials seleccionats per l’artista procedien en aquell moment de la producció industrial (acer galvanitzat, acer inoxidable, linòleum, moqueta, llautó, coure, fusta laminada, etc.) i es completaven amb els mateixos elements que normalment s’utilitzen amb els materials esmentats (rebladures, cargols, coles, etc.), tot plegat per crear, com en el cas d’aquesta escultura, formes sense cap mena de narrativa. Aquest darrer tret era habitual en la majoria d’artistes de la seva generació, totalment dedicats a desenvolupar un discurs sobre l’objecte quotidià i la manera com es pot reutilitzar. Deacon també coincidia amb ells en el fet de mantenir el caràcter de bricolatge que s’ha atribuït a aquesta generació d’escultors anglesos. La forma d’aquesta escultura és oberta, sinuosa i amb unes clares reminiscències orgàniques, i deixa a la vista de l’espectador el seu procés de fabricació, ja que mostra les diferents capes de fusta laminada i la manera com se superposen i es compacten gràcies a la cola vermella. Aquesta cola, alhora, adquireix una qualitat intensament pictòrica en desbordar els límits de la fusta, i contrasta amb l’interior, de color blanc. Amb motiu de la presentació de l’exposició que va fer a Madrid l’any 1987, Deacon assenyalava que en un objecte, fins i tot encara que se sàpiga quina és la seva estructura interna, allò que preval és la superfície, i que per aquesta raó no construïa les seves escultures per dins, no hi amagava res i, en conseqüència, permetia conèixer-ne totalment la superfície, la pell. En definitiva, en obres com aquesta Deacon combinava un acabat netament industrial amb al·lusions al que és orgànic, i alhora introduïa el possible balanceig de l’escultura com una manera de desestabilitzar la mirada de l’espectador. Segons l’artista, cal deixar que el material adquireixi la seva pròpia forma, però que alhora permeti d’atribuir-li una forma determinada. Deacon és conscient que moltes de les seves peces plantegen una certa indefinició formal i, en conseqüència, presenten unes grans dosis d’ambigüitat en el moment d’intentar revelar-nos les possibles claus de lectura, però ho afronta sense cap mena d’estratagema visual, amb l’ostensible especificitat industrial dels materials seleccionats.

Altres obres de l’artista a la Col·lecció Altres obres de l’artista a la Col·lecció

  • Faldilla / 1989

Obres que et poden interessar Obres que et poden interessar