Enrere
Lingen
1987
Vidre, feltre i fusta
Dimensions: 145 x 279 x 26,5 cm
Referència: ACF0333
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció

Fitxa obra Fitxa obra

Lingen és una escultura que, com moltes obres de Reinhard Mucha, penja de la paret en lloc de reposar a terra. Consta de dos elements exposats a la mateixa alçada, que gairebé es toquen entre ells. El de l’esquerra és una caixa de contraplacat, d’uns quaranta centímetres de profunditat, en la part exterior del qual s’ha instal·lat un arxivador d’aquells que normalment s’utilitzen perquè es vegi bé l’extrem de totes les fitxes conservades. L’arxivador està girat noranta graus amb relació a la seva posició normal. A la part superior hi ha una llarga relació de ciutats ordenades en grups de dos; als laterals, hi podem llegir, en alemany, els noms dels dotze mesos de l’any. La caixa és coberta amb un vidre sobre el qual l’artista ha traçat dues línies que relacionen un dels grups de ciutats (Mamosnnan Huckingen) amb un dels mesos (gener). L’element de la dreta –molt més ample però amb la resta de les dimensions iguals que el primer– és totalment cobert de feltre. Al costat en què tots dos elements estan en contacte hi ha un component folrat amb el mateix material que té una lleugera forma corbada a la cara visible. Un gran vidre cobreix tota la resta. En les instruccions de l’obra, no exposades, s’indica que aquest vidre ha de reflectir tot el que hi hagi al davant. El títol de la peça prové de la ciutat alemanya homònima, situada al nord-oest del país, molt a prop de la frontera amb els Països Baixos. Les obres de Mucha no es presten a una descodificació immediata. L’artista juga amb molts elements propis de la cultura alemanya. En aquest sentit, Doris von Drathen, crítica d’art d’aquest país, indicava les dificultats amb què s’enfronta un estranger a l’hora d’entendre la seva obra. De tota manera, els elements per a una anàlisi correcta de les seves creacions es troben tant en la mateixa peça com en el títol, i sobretot, en les seves obres anteriors. El 1982 Mucha va fer una peça titulada Wartesaal. La instal·lació, que ocupava una habitació sencera, constava d’uns prestatges metàl·lics mòbils sobre els quals Mucha havia col·locat fragments de fusta amb el nom de dues-centes quaranta-dues ciutats. Mucha havia extret aquests topònims d’una guia dels ferrocarrils germànics. La particularitat d’aquesta relació és que tots els noms que hi apareixen tenen sis lletres; el seu interès per Lingen prové, precisament, d’aquest treball. Des del començament, Mucha ha fet servir per a les seves obres temes relacionats amb el ferrocarril i els elements físics que en componen l’entorn: el mobiliari de les estacions, els mecanismes que s’utilitzen per al trànsit de combois, etc. El ferrocarril té un significat molt especial a Alemanya, que té tot el territori solcat per una infinitat de línies fèrries. Durant la Segona Guerra Mundial, els trens es van fer servir amb objectius infames, com ara el transport de les tropes, les deportacions i el trasllat dels condemnats a l’extermini als camps de concentració. Tanmateix, unes dècades més tard, el ferrocarril es proposava com un mitjà de transport econòmic i respectuós amb el medi ambient. En definitiva, el ferrocarril s’estableix com una paràbola de les contradiccions i els dilemes germànics. Les interpretacions de Lingen queden, per tant, obertes. Mucha, però, les orienta en diverses direccions. És obvi que les dues línies que relacionen les ciutats amb el mes de gener indiquen un fet autobiogràfic que no podem saber. No obstant això, amb la inclusió del gran vidre que reflecteix la nostra imatge, l’autor pretén involucrar-nos-hi, transmetent-nos alhora la idea que l’obra no parla de l’artista, sinó de l’espectador.

Obres que et poden interessar Obres que et poden interessar