Enrere
Sense títol (Cap a ultramar)
Títol original: Senza titolo (Verso oltremare)
1986
Pedres, teles i pintura mural
Dimensions: 330 x 170 x 525 cm
Referència: ACF0330
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció

Fitxa obra Fitxa obra

Verso oltremare és el tema d’un dels cicles que Anselmo va iniciar el 1980. L’ultramar és el color que va arribar a Europa des de les Índies o des d’Orient. Més que no pas pel color, Anselmo el fa servir per assenyalar una direcció en la seva obra que la relacioni amb un espai exterior. Paradoxalment, l’artista indica un lloc d’una gran inconsistència però alhora d’una gran fermesa, perquè, mirem cap a la direcció que mirem, sempre hi ha un ultramar, sempre hi ha un lloc més enllà del mar. No dóna una orientació concreta, sinó que ofereix un lloc obert a totes les direccions, fins i tot a la de la imaginació. En aquesta obra del 1986, es veu un petit rectangle blau ultramar pintat a la paret, per sobre dels blocs de granit que s’apilen sobre el gran pedestal que formen cent teles blanques recolzades les unes sobre les altres. El rectangle blau és per a Anselmo la brúixola que orienta l’obra cap a dues direccions, «una de terrestre i una altra de còsmica. L’ultramar permet ampliar els confins d’un lloc, prolonga mentalment l’espai fora dels murs del museu». I les pedres són les que permeten mirar cap a aquesta direcció i crear la distància. La pedra és un dels materials que més utilitza aquest artista. És l’essència de la terra, és el material que ancora la seva obra al món real, que revela la consistència de la matèria i evidencia la força de la gravetat i, per tant, el pes. Però en aquesta obra les pedres han estat elevades cap a l’ultramar, entre la terra i el cosmos. El 1969, Anselmo va presentar la seva primera pedra suspesa en l’espai com una «pedra alleugerida«, explicant que «per una llei física, la pedra allunyada del centre de la Terra resulta imperceptiblement alleugerida, i, per tant, cal pensar que transportada més cap a les altures, a un punt situat entre el Sol i la Terra, perdrà totalment el pes i es podrà identificar perfectament amb la idea del vol». Que aquí sembla un vol cap a l’ultramar, que també és cap a allò desconegut. El tipus de pedra que Anselmo utilitza més sovint és d’ús comú en la construcció: un granit extret dels Alps. Són blocs vulgars que es presenten sense cap altra voluntat que la de fer-ne percebre les qualitats físiques: «Faig servir el granit pel pes i el color que té». En aquesta obra, el granit adquireix amb relació a la tela una dimensió pictòrica. Anselmo va començar a fer servir la tela amb la intenció de posar-hi color: «Per a mi es tracta sempre de pintura». Col·loca la pedra sobre la tela perquè és el color. Les cent teles sostenen el pes del color, i és aquest color, gràcies a la força de la gravetat, el que dóna consistència a l’obra i alhora l’eleva cap al més enllà, cap a un espai més ampli, sense cap límit, el de l’ultramar.

Obres que et poden interessar Obres que et poden interessar