Enrere
Pintura en deu parts
Títol original: Painting in Ten Parts
1990
Pintura sintètica sobre tela
Dimensions: 10 unitats: 220 x 40,5 cm c/u
Referència: ACF0324
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció

Fitxa obra Fitxa obra

Charlton entén la pintura com una realitat física que s’identifica per la forma, el color, el contorn i la superfície. Visualment transmet una actitud molt pròxima a la de les obres d’artistes com Robert Ryman, Brice Marden o Agnes Martin, que des dels anys seixanta han qüestionat la veritable naturalesa de la pintura. El color gris és la propietat més evident i identificadora de la pintura de Charlton. Amb aquest color, que és el que té menys identitat en la història de la pintura, cobreix les teles sense cap modulació tonal o impasto; com una subtil impregnació que deixa al descobert la textura de la tela de cotó. Tanmateix, les pintures de Charlton són molt més que superfícies de color gris: són formes en l’espai, estructures que hi interactuen, que alteren la percepció de l’espai on se situen, de la mateixa manera que aquest mateix espai afecta la visió del quadre. Com en el cas de Painting in Ten Parts, un políptic compost de plans rectangulars, les seves obres no són objectes finits, estàtics, sinó estructures que depenen de l’espai. En realitat, inicien la seva existència i es converteixen en art quan s’instal·len. «La realitat dels meus quadres es pot trobar en la realitat de l’espai», assegura l’artista. Per a Charlton, és fonamental la instal·lació de l’obra. Les seves obres no contenen una composició perquè no estan compostes en el marc rectangular tradicional, sinó en l’espai: és l’acte de situar l’obra en l’espai, d’instal·lar-la, el que dóna lloc a la composició. Per tant, l’espai on és l’obra es converteix en part d’ella. En aquesta obra de la Col·lecció els espais que separen cadascun dels deu panells no solament donen ritme a l’obra, sinó que formen part de la composició, com a línies de llum que seccionen la superfície grisa. Igual que en la segona obra de la Col·lecció, Border Painting (Open) –dos rectangles que deixen oberts els seus espais centrals–, la percepció de l’obra varia en cada instal·lació segons la influència que hi exerceix l’espai. D’altra banda, aquestes obres són escultòriques en la seva forma, i activen l’espai on se situen en projectar-s’hi. Aquestes composicions són rigoroses estructures ortogonals que es diferencien per la forma, el contorn, les dimensions i la tonalitat grisa. Charlton utilitza un sistema combinatori de factors i figures bàsiques –com la línia vertical i l’horitzontal, el quadrat i el rectangle– amb els quals construeix i reconstrueix diferents formes pictòriques. De la mateixa manera, la unitat de mesura de 4,5 cm li permet determinar l’estructura general de les seves obres, des de la distància entre els panells dels políptics fins al mateix format de moltes de les seves teles. El rigor en la factura i la lògica de la composició geomètrica no deixen lloc a l’atzar, ni a la possibilitat d’escapar de la seva realitat visible. La pintura d’Alan Charlton només permet la contemplació silenciosa d’una harmonia sense subterfugis.

Altres obres de l’artista a la Col·lecció Altres obres de l’artista a la Col·lecció

  • Pintura de vores (Oberta) / 1992

Obres que et poden interessar Obres que et poden interessar