Enrere
Sóc corona davant la meva porta: enveja l'Occident en mi l'Orient (Sèrie L'Alhambra)
Títol original: Soy corona en la frente de mi puerta: envidia al Occidente en mí el Oriente (Serie La Alhambra)
1984
Acrílic sobre tela
Dimensions: 220 x 186 cm
Referència: ACF0321
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció

Fitxa obra Fitxa obra

Les preocupacions espacials de Soledad Sevilla adquireixen al llarg de la sèrie «La Alhambra» un caràcter pròpiament perceptiu, mitjançant la constant construcció d’una evocació poètica des del rigor geomètric. La gestació d’aquesta sèrie segueix un llarg i lent procés en el qual coincideixen diverses i afortunades circumstàncies. D’una banda, la investigació analítica duta a terme en la sèrie «Las Meninas» defineix les possibilitats plàstiques d’una anàlisi representativa de l’espai; de l’altra, resulten decisius els suggeriments d’Oleg Grabar, a les classes del qual Soledad Sevilla va assistir a la Universitat de Harvard durant la seva estada a Boston; i, finalment, l’oportunitat de residir durant uns mesos a la vil·la de la Fundación Rodríguez-Acosta, que es retalla en la silueta granadina com una prolongació modernista de l’Alhambra. La sèrie es divideix en tres seccions o temps, cadascun dels quals remet a espais del palau nassarita, més com una modulació de moviments musicals que no pas com a documentació analítica i espacial: la Cambra Daurada, que resumeix en la figura de les portes allò misteriós, allò ocult i els trànsits; el pati de Comares (Arrayanes), que és el lloc dels reflexos de la il·lusió, i el pati dels Lleons, espai de les llums i les ombres. Al llarg de la sèrie s’estableixen línies de convergència, trencaments, variacions i repeticions, com passaria en una composició musical o en un poema. Rau aquí la seva unitat última i la consistència de cadascun dels seus fragments. Els títols de cada obra adopten un to poètic d’evocació, però que alhora recorda els versos gravats a l’estuc com a fris ornamental del palau. Soy corona en la frente de mi puerta: envidia al Occidente en mí el Oriente pertany al «temps» de la cambra daurada, la funció de la qual d’entrada monumental al palau s’uneix a la funció d’introit a la sèrie pictòrica de Soledad Sevilla. El títol de l’obra és una reinterpretació del poema situat sobre el vers del Tron de l’Alcorà que domina la doble porta d’accés al palau: «Porta on els camins es bifurquen i a través de la qual l’Est enveja l’Oest». La cambra daurada és un dels espais més enigmàtics i sorprenents de l’Alhambra, ja que una de les seves portes condueix a través d’un passadís al pati de Comares, mentre que l’altra torna als patis exteriors. La porta com a espai d’ocultació, però també d’anticipació del que hi ha darrere, és el que sembla suggerir aquesta obra: la reverberació, inaccessible encara, dels reflexos i centelleigs de l’estany del pati de Comares. Aquesta transmutació de contraris en complementaris mostra l’estreta relació que manté aquesta obra amb la instal·lació Fons et Origo.

Altres obres de l’artista a la Col·lecció Altres obres de l’artista a la Col·lecció

  • Menina IV / 1982

  • Fons et Origo / 1987

  • Com una llimona gairebé blanca / 1988

  • I de cara a la teva memòria / 1988

  • En ruïnes II / 1993

  • Insomni matinada / 2000

  • Allà / 2003

Obres que et poden interessar Obres que et poden interessar