Enrere
Pasolini
1985
Ferro forjat
Dimensions: 75 x 75 x 150 cm, 75 x 35 x 35 cm
Referència: ACF0320
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció

Fitxa obra Fitxa obra

Una de les constants històriques de l’escultura és resoldre la qüestió de la matèria inerta. Una altra d’aquestes qüestions es desprèn de la resposta de Gotthold Ephraim Lessing a la pregunta Què és l’escultura?: «Un art que té a veure amb el desplaçament del cos en l’espai». L’obra de Richard Serra resol la primera qüestió, i s’alimenta permanentment de la segona. A més, són dues les seves previsions fonamentals: el lloc i el context en què se situaran i viuran les seves peces. Tal com afirma, l’espai és per a ell un material, i els llocs engendren pensaments. Tant Pasolini com Counter–Clockwise Pentagon s’inscriuen en dos motius reiterats i centrals en el seu treball. No hi ha –com passa en el cas de Robert Ryman– ni metàfores, ni història narrada, ni representació que no sigui la de la pura materialitat de l’escultura. Per això la seva proposta és específicament física: davant les seves escultures ens passa «alguna cosa», sentim una sensació corporal. Pasolini reflecteix l’oposició entre dos elements volumètrics de la mateixa naturalesa, però de dimensions contrastades. En aquesta obra destaca, a més, la importància que Serra concedeix al pes, una accentuació i alhora una victòria sobre el que és inert. «Per a mi, el pes és un valor, no perquè és més irresistible que la lleugeresa, sinó simplement perquè sé més sobre el pes que no pas sobre la lleugeresa, i per tant tinc més coses a dir-hi, més a dir sobre l’equilibri del pes, la disminució del pes, afegir o treure pes, la concentració del pes, el desequilibri del pes, la rotació del pes, el moviment del pes, la direccionalitat del pes, la forma del pes.» Són molts els exemples coetanis, anteriors i posteriors d’aquest desenvolupament en el seu treball, en obres que curiosament solen tenir noms personals com a títols. És el cas de Philibert et Marguerite (instal·lada a l’església francesa on reposen les restes de Filibert de Savoia i Margarida d’Àustria), Elevations for Mies (a la casa museu Lange, construïda per Van der Rohe) o Two Forged Rounds (for Buster Keaton) , obra que denota la predilecció de Serra pels noms de gent del cinema, tenint en compte que també ha instal·lat, a Berlín, un bloc dedicat a Charles Chaplin. Counter–Clockwise Pentagon respon al fràgil equilibri assolit entre unes planxes d’acer que recolzen sobre un únic punt de contacte, com si fossin castells de cartes. Serra revela una altra part del significat d’aquesta obra en una xerrada amb l’arquitecte Peter Eisenman a propòsit d’una peça relacionada amb aquesta, titulada precisament House of Cards (1969): «Trobo interessant que el pes sigui anul·lat quan les forces tendeixen a equilibrar-se. Quan les coses estan veritablement en equilibri, es produeix el no-pes». El pes ha estat un motiu d’ampli desenvolupament en el seu treball en peces d’interior, com ara 1,2,3,4,5,6,7,8 (1987), i sobretot el fonament d’algunes de les seves peces urbanes més grans, com Terminal (1977), Carnegie (1984-1985) o Fulcrum (1986-1987).

Altres obres de l’artista a la Col·lecció Altres obres de l’artista a la Col·lecció

  • Pentàgon en sentit contrari a les agulles del rell... / 1986

  • Crosby / 1989

Obres que et poden interessar Obres que et poden interessar