Enrere
Mel, Argent, Sang
Títol original: Miele, Argento, Sangue
1986
Fresc
Dimensions: Tríptic: 300 x 600 cm
Referència: ACF0309
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció

Fitxa obra Fitxa obra

El 1980, Achille Bonito Oliva va definir la transavantguarda com «un moviment que travessa totes les tradicions i tota la història». En el cas de Francesco Clemente, aquesta condició transhistòrica que reclamava Bonito Oliva se centra en l’intent de fer una pintura moderna en clau de passat que, alhora, resolgui la tensió entre diferents tradicions; és a dir, el seu desafiament és fer una pintura que reculli la tradició clàssica romana i renaixentista en una formulació contemporània, vàlida per a l’actualitat. Aquesta voluntat d’enllaçar amb el passat es fa evident a Miele, Argento, Sangue, ja que es tracta d’un fresc. Francesco Clemente va començar a pintar al fresc al començament dels vuitanta, recuperant una tècnica característica tant de la Roma antiga (Clemente estava familiaritzat amb les restes de Pompeia i Herculà) com del Renaixement italià. Tanmateix, el fet d’utilitzar la tècnica del fresc implica també una qualitat formal especial pel que fa a la mateixa pintura. En primer lloc, executar-la comporta seguir estrictament les tècniques antigues en termes de dedicació –cal seguir un determinat horari o sistema perquè el fresc i la pintura quallin– i també, el que encara és més important, cal que la pintura s’apliqui amb una certa rapidesa, cosa que anul·la la possibilitat de fer-hi correccions. La tècnica del fresc reflecteix totalment els interessos de Clemente, o sia, la seva voluntat d’enllaçar amb el passat i de fer una obra que, fruit del seu interès per la cultura oriental, estableixi un diàleg amb la natura. En aquest sentit, l’última característica que requereix la pintura al fresc és l’ús de pigments naturals. És així com, en lloc d’obtenir els colors estridents dels pigments fets amb aglutinants artificials, el resultat assolit es caracteritza per una sensació de lleugeresa i immaterialitat del color. L’obra Miele, Argento, Sangue està formada per tres franges de color que reprodueixen els tres elements que el títol descriu: tres elements bàsics que Clemente recupera de la cultura hindú. Amb aquest títol, Clemente supera l’aparença abstracta del quadre i el color, lluny de ser una aposta exclusivament formal i autoreferencial, adquireix fortes connotacions simbòliques i converteix el quadre en una mena d’ideograma. L’aparença abstracta del quadre també se supera mitjançant la introducció de dos elements figuratius i simbòlics: una mosca al damunt de la mel i els atributs sexuals de l’home i la dona sintetitzats. Amb això, Clemente no tan sols contribueix a desenvolupar el seu interès pel que és simbòlic, el que és al·lusiu i els ideogrames subtils, sinó que també hi introdueix una nota d’ironia.

Altres obres de l’artista a la Col·lecció Altres obres de l’artista a la Col·lecció

  • Guerra / 1988

Obres que et poden interessar Obres que et poden interessar