Enrere
La Grappa XXXVIII
1986
Oli sobre tela
Dimensions: 202 x 294 cm
Referència: ACF0303
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció

Fitxa obra Fitxa obra

Al llarg dels anys vuitanta, la pintura de Miguel Ángel Campano es va amarar de la constant referència històrica, que actuava com a motor i contrapunt d’una mirada a la recerca d’una justificació i una base que se situessin per damunt de les conjuntures temporals i provisionals de l’estilística. Cap al final de l’any 1985, Miguel Ángel Campano va començar la sèrie «La Grappa», a la qual pertany aquesta obra, prenent com a punt de partida i de referència el quadre de Nicolas Poussin L’Automne (també anomenat La Grappe de Canaan o La Grappe de raisin rapportée de la Terre promise), del cicle «Les Quatre Saisons». Encarregat pel duc de Richelieu, aquest cicle de Poussin, en el qual se situen relats bíblics en cadascuna de les èpoques de l’any, s’ha considerat un dels cims de la seva pintura, però també el seu testament artístic i intel·lectual, ja que pertany als últims anys de la vida del pintor francès. No és la primera vegada que Campano pren en consideració una obra de Poussin per iniciar una nova sèrie. Al començament dels anys vuitanta va treballar a partir d’un altre quadre de Poussin pertanyent a la mateixa sèrie, L’Hiver (o Le Déluge), cosa que el 1983 el va portar a pintar una de les seves obres més rotundes i emblemàtiques, amb el mateix títol: Le Déluge. Més tard, el 1989, un altre quadre d’aquest mateix cicle poussinià, L’Été (o Ruth et Booz), va originar un dels cicles més extensos i fecunds de la pintura de Campano, que porta el mateix títol («Ruth y Booz» o les seves sigles, «R. B.») i que es va prolongar fins al 1991. A La Grappe de Canaan, Poussin il·lustra la història del robatori d’un immens sarment de raïm pels exploradors enviats per Moisès a la vall d’Eixcol, a Canaan, quan el poble d’Israel va tornar d’Egipte a la terra promesa. Campano fa una anàlisi exhaustiva de la composició de Poussin i hi aplica algunes variacions formals i estructurals. En aquesta obra concreta, identificada amb la numeració XXXVIII, una esquematització important redueix els elements figuratius a l’evocació de l’objecte del desig i botí dels exploradors: el sarment de raïm gegantí i la barra que serveix per transportar-lo, que es podria confondre amb les branques de la parra que sosté el sarment de raïm. La tasca pictòrica se centra en el fons, i en la relació del fons amb els elements figuratius que constitueixen el que és representatiu i el primer pla, però de manera elusiva. En el context de la sèrie, aquesta obra mostra les tensions entre figuració, al·lusió o evocació i una abstracció amb un gran deute amb la gestualitat.

Altres obres de l’artista a la Col·lecció Altres obres de l’artista a la Col·lecció

  • Tara / 1994

  • Sense títol / 1993

  • Mistral I / 1982

  • Òmfal IV (a) / 1985

  • NP 10 / 1988

  • Sense títol 4 / 1991

Obres que et poden interessar Obres que et poden interessar