Enrere
Tríptic per a Basquiat
Títol original: Tryptichon für Basquiat
1984
Esmalt sintétic sobre tela
Dimensions: Tríptic: 250 x 950 cm
Referència: ACF0211
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció

Fitxa obra Fitxa obra

Penck va pintar Tryptichon für Basquiat quan feia justament quatre anys que s’havia vist obligat a abandonar l’antiga República Democràtica Alemanya. Llavors l’artista ja havia assolit un reconeixement ampli, reforçat mitjançant les nombroses mostres en què es va incloure obra seva: la Biennal de Venècia –hi va participar com a representant alemany–, i dues mostres a Nova York i Düsseldorf. Tanmateix, tot allò va coincidir amb un període de desencís, en què el contrariava el canvi significatiu que l’emigració forçosa havia provocat en la seva vida i estava preocupat per la successió d’esdeveniments que es produïen a Alemanya, en especial l’enrariment de les relacions entre la República Federal i la Democràtica. Penck no es va quedar al marge d’aquella conjuntura. Malgrat el seu visible desengany, la seva energia vital, als quaranta-cinc anys, es trobava en el seu punt màxim. Va ser llavors que va començar el seu projecte Quo vadis, Germania?, i va enregistrar també diversos discs de jazz que, per a ell, eren un mitjà més bo que la pintura per descarregar l’agressivitat. Durant aquells anys va reprendre i desenvolupar els «Standart». Gairebé quinze anys després d’utilitzar per primera vegada aquells elements visuals senzills, Penck pretenia, segons ell mateix afirmava, «influenciar la discussió sobre la qüestió de l’art ». El seu interès per recuperar aquella força expressiva no és gens estrany. El 1981, juntament amb altres artistes alemanys com Markus Lupertz o Georg Baselitz, Penck va irrompre en el mercat novaiorquès amb un èxit impredictible. La ciutat, que llavors deixava enrere un període marcat per les contínues reformulacions de l’art conceptual, va rebre amb satisfacció l’obra d’aquells artistes. Els crítics i els artistes locals intuïen en ells una energia, una sensibilitat i una subjectivitat a les quals no estaven acostumats. Aquella presència va quedar compensada per la sobtada aparició a l’escena artística de creadors novaiorquesos procedents dels sectors menys representats, persones sense formació acadèmica que van passar en pocs mesos de la marginalitat al protagonisme. Entre ells destacaven els qui feien grafits: Keith Haring i Jean Michel Basquiat, a qui està dedicada aquesta peça. Tots dos van esdevenir un potent revulsiu en el panorama de l’època. La seva pintura combinava la rotunditat i l’atractiu visual del traç espontani generat pels aerosols amb la força expressiva dels seus temes. Tryptichon für Basquiat és un dels resultats del contacte de Penck amb aquests pintors. L’artista alemany recupera dels seus antics «Standart» l’ús de signes visuals rotunds i elementals, però passats pel sedàs de la nova cultura underground. La diferència més important és potser la composició, considerablement més dinàmica que abans, com també la inclusió d’una iconografia allunyada de l’europea: personatges de cultures diferents –recognoscibles pels diversos colors de pell– i formes geomètriques habituals en pobles africans i caribenys. El tríptic té una lectura oberta, atesa la diversitat de possibles interpretacions de la trentena de símbols que apareixen sobre el fons blanc de la tela. Penck va continuar treballant en aquests nous «Standart» durant un cert temps però, com altres vegades al llarg de la seva evolució com a artista, no va trigar a abandonar aquest camí, ja que, com va declarar ell mateix, «la temàtica occidental és per a mi un combat polític extremament complicat».

Obres que et poden interessar Obres que et poden interessar