Enrere
Els continents submergits
Títol original: Los continentes sumergidos
1991
Sobres amb finestra, fotografia, tinta vermella, vidre i fusta
Dimensions: 126 x 392 cm
Referència: ACF0184
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció

Fitxa obra Fitxa obra

Dins de la trajectòria artística de Juan Francisco Isidro, estroncada per una mort prematura i accidental l'any 1993, Los continentes sumergidos s'erigeix com una de les peces més contundents i definitives. En aquesta obra es resumeix amb rotunditat l'actitud plàstica i les inquietuds del treball dut a terme fins llavors, i també el caràcter i l'energia de les peces que haurien pogut venir més endavant. Així mateix, es tracta d'una obra molt ambiciosa pel que fa als plantejaments, però que aconsegueix resultats molt definits. Amb una precarietat extrema de mitjans i materials, Isidro planteja un treball rigorós sobre la fragilitat i el procés, en el qual s'aborden qüestions com la immaterialitat de la pintura, els seus estatuts i les seves possibilitats mentals, o la versatilitat de les imatges. L'obra es va fer utilitzant sobres de tipus comercial amb finestra transparent, dins els quals es va posar la fotografia d'un mateix objecte, documentat des de diverses posicions i angles, en forma de seqüències fragmentades i sense continuïtat lineal, que el feien visible a través d'aquesta «finestra» que tenia com a funció mostrar l'adreça postal del destinatari. Damunt la superfície dels sobres, dues línies sinuoses s'entrecreuen i travessen un camp «pictòric» i mental, d'aparició i ocultació de les imatges fotogràfiques, que funciona a manera de centellejos. El començament de la carrera de Juan Francisco el va marcar una pintura al·lusiva i de to simbòlic, en la qual va utilitzar tensions de significació i representació -per exemple a Cacahuete (sèrie «Islas y lagos»), de l'any 1987- que van derivar cap a una pintura que permetia inclinar-se cap a posicions en primer lloc conceptuals i, posteriorment, objectuals, com a Diagonal verdadera (1988) o Castillo (1992). La utilització de la fotografia i de les diverses possibilitats de manipulació i d'objectualització que ofereix (Aroma, 1991), i també l'ús de materials provinents de la realitat quotidiana, inserits en contextos de jocs i transposicions conceptuals, permeten endevinar un desenvolupament molt intens i renovador, amb un discurs plàstic extraordinàriament vital i inquiet.

Obres que et poden interessar Obres que et poden interessar