Enrere
La corba d'aprenentatge
Títol original: Learning Curve
1993
Videoinstal·lació: LaserDisc transferit a DVD (color, sense so), cadira i taula de fusta, plàstic i acer
Dimensions: 173 x 654 x 236 cm
Referència: ACF0101
Edició: 1/2
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció

Fitxa obra Fitxa obra

Learning Curve consta d'una taula de fusta d'aparença industrial amb potes metàl·liques i forma de triangle isòsceles. Al costat més curt hi ha una pantalla allargada amb una lleugera forma còncava, sobre la qual es projecta la imatge en moviment, aparentment sense fi, d'una onada del mar en el moment de rompre. A l'angle oposat, en un entrant en la forma regular de la taula, se situa una cadira en la qual l'espectador pot seure. D'adolescent, quan vivia a les assolellades costes californianes, Hill practicava el surf. Segons ha comentat ell mateix, l'objectiu de les persones que practiquen aquest esport és aconseguir introduir-se en l'espai semitancat que crea la mateixa onada, que els aficionats anomenen «tub». I precisament, per poder aconseguir-ho, aquests esportistes passen moltes hores al mar. A partir d'aquesta vivència de joventut, Hill proposa una reflexió sobre l'aprenentatge. El títol, Learning Curve, fa referència a un terme habitual en pedagogia: el gràfic que indica el grau de facilitat amb què una persona pot adquirir un coneixement o pot assimilar una destresa. Hi ha una relació directa amb els postulats sobre l'experiència de Heidegger, que afirma que les coses són molt més a prop de nosaltres que no pas les sensacions. Segons Hill, sentim la porta que es tanca, però mai no sentim sensacions acústiques ni, encara menys, simples sons. Per sentir un so nu hem d'escoltar les coses sense els objectes, és a dir, «escoltar en abstracte». Hill obliga l'espectador a seure a la cadira. D'aquesta manera l'exposa a una situació semblant a la de l'estudiant a l'aula, i el sotmet a una narrativa específica en la qual el temps es torna més lent. La contemplació de la imatge repetitiva del vídeo es converteix en un símil dels processos d'aprenentatge, de la reiteració monòtona dels conceptes per aconseguir assimilar-los. Davant d'aquesta reiteració continuada, l'espectador tan sols pot fer allò que suggereix Heidegger: abstreure's i buscar un camí mental no previst. Learning Curve planteja, doncs, un interrogant sobre l'habilitat de la persona per llegir-se i escriure's ella mateixa. Podem trobar unes reflexions semblants a Remarks on Color. En aquesta videoprojecció veiem una nena de vuit anys que llegeix en veu alta el llibre del mateix títol de Ludwig Wittgenstein. Durant els quaranta-cinc minuts que dura l'escena, la nena no mira en cap moment la càmera. Fixa els ulls en el difícil text, mentre intenta pronunciar correctament les complicades paraules que fa servir l'escriptor. L'acte de la lectura d'un text, que una nena fa sovint en veu alta, es converteix aquí en una cosa diferent. Es crea una tensió entre la imatge infantil de la projecció i el contingut del llibre que la petita té a les mans. Sabem que és impossible que entengui el que llegeix; per això, també és difícil que ho pugui repetir igual en una segona lectura. Aquest caràcter aleatori és un dels aspectes que més interessen a Hill. Tal com passa amb els actors de teatre a l'escenari i amb la nena d'aquesta cinta de vídeo, no hi ha dues situacions vitals que es repeteixin de la mateixa manera. Amb aquesta obra l'artista es torna a referir als complexos mecanismes de l'experiència i a l'assimilació d'aquests mecanismes amb vista a l'aprenentatge.

Altres obres de l’artista a la Col·lecció Altres obres de l’artista a la Col·lecció

  • Observacions sobre els colors / 1994

Obres que et poden interessar Obres que et poden interessar