Enrere
Escena de caça
Títol original: A Hunting Scene
1994
Transparència Cibachrome, marc d'alumini i llum fluorescent
Dimensions: 183 x 253 cm
Referència: ACF0098
Edició: 2/2
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció

Fitxa obra Fitxa obra

Una de les preocupacions fonamentals de les imatges de Wall és, segons les paraules del mateix artista, «estudiar el procés de “cristal·lització” [settlement] i poder així esbrinar per mi mateix en què consisteix en realitataquesta imatge (o fotografia) que anomenem “paisatge”. Això em permet, també, d’identificar els altres tipus d’imatges amb què es relaciona inevitablement el paisatge, o els altres gèneres que pot contenir dins seu». En aquesta imatge ens enfrontem a una intriga doble: la del lloc i la dels individus que hi apareixen. Hi ha, a més a més, un creuament entre dos espais: un espai construït i un espai obviat. Una breu descripció de la part inferior de la imatge (el carrer asfaltat, els matolls secs que l’envolupen, els elements abandonats en una vorera sense acabar) ens recorda el que l’antropòleg francès Marc Augé ha batejat amb el nom de «no-lloc». Es tracta d’indrets que no permeten la interrelació dels individus, que neixen i moren per atzar, que s’entrellacen, com en aquest cas, amb altres espais. Aquest altre espai, situat breument com a horitzó entre la terra i el cel, és el lloc. Els dos individus armats travessen el no-lloc per dirigir-se cap al lloc, en una actitud potser d’assalt, potser de fugida, però en tot cas amenaçadora. De tota manera, s’intueix una certa intranquil·litat en els seus passos que ens fa sospitar que les seves vides no estan plenament integrades en la retòrica del lloc. Així, el límit o la frontera entre el no-lloc i el lloc s’entreveu confús. El complex de cases, simètriques, recurrents i perifèriques, podria ser igualment un no-lloc, ja que no se situen mai al centre de res. Es tracta d’una escena que el mateix Wall qualifica d’inspirada en la pel·lícula La caza (1965), de Carlos Saura. L’obstinació de Saura en aquells anys era mostrar les contradiccions d’una burgesia espanyola franquista i autodestructiva. A La caza, els personatges estan tancats en un vedat del qual no es poden evadir, que mostra una societat nauseabunda, masoquista i insatisfeta. Evidentment, La caza (que s’havia de titular La caza del conejo, un títol que va ser prohibit per les seves connotacions sexuals) recorre a la metàfora de la persecució d’animals com a substitut de la violència de l’home contra l’home. En aquesta obra, Jeff Wall s’acosta no solament a la narrativitat cinematogràfica, sinó també als motius «de cacera» de la pintura tradicional, per «travessar» amb la fotografia aquestes altres dues disciplines i dirigir novament la nostra atenció cap a temes que encara avui ens són propers, com la violència, el desarrelament i la marginalitat.

Obres que et poden interessar Obres que et poden interessar