Enrere
Centre de permanència temporal
Títol original: Centro di permanenza temporanea
2007
Videoprojecció en DVD (color, so)
Dimensions: 5' 30'' Dimensions variables
Referència: ACF0057
Edició: 5/6
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció

Fitxa obra Fitxa obra

Les figures humanes que pugen de manera ordenada per l’escala d’embarcament d’un avió pretenen emprendre un vol, però no es tracta del vol de l’orgull, com el d’Ícar, sinó del de la submissió, la decepció i el desconsol. Aquest vídeo d’Adrian Paci (Shkodër, Albània, 1969), s’inicia amb un pla lateral d’una escala d’embarcament, en el qual queda fora de la imatge l’hipotètic avió a què condueix. Continua amb una vista en picat des de dalt d’aquesta escala per la qual pujaran ordenadament persones que reconeixem com a emigrants. Veiem els seus peus, els seus rostres dignes i continguts, la brisa que mou lleument els seus cabells. Quan l’espai disponible a l’escala ja és ple, el pla s’obre i una vista general descobreix el conjunt com una escultura exempta, com un enorme pedestal habitat i aïllat, un artefacte que no porta enlloc. Els personatges estan aturats, però al seu voltant el trànsit contínua, ja que en el paisatge de fons aterren i s’enlairen avions constantment. Encara que l’obra està filmada a l’aeroport de San José (a Califòrnia, Estats Units), el seu títol prové de la denominació que a Itàlia reben els camps habilitats per als immigrants il·legals, que a vegades hi passen anys mentre no es resolen els seus casos. Aquesta obra constitueix una poderosa metàfora sobre el desarrelament, sobre l’estat de transitorietat i l’absència de destinació quan el viatge és sinònim de supervivència, de fugida de la misèria, sense garanties d’accés al benestar. A més del vídeo, Paci utilitza l’escultura, la pintura o les instal·lacions per reflectir la dramàtica situació de la regió dels Balcans i per donar forma al sentiment de pèrdua lligat a l’exili, a l’emigració i a la dislocació. Sovint, la narració d’històries fictícies li serveix per connectar amb el sofriment que suposa abandonar les certituds, però el silenci és el factor més eloqüent en obres com Centro di permanenza temporanea (Centre de permanència temporal) o Home to go (Casa per marxar, 2001), una escultura i una sèrie de fotografies en què es representa a si mateix carregant els dos vessants d’una teulada com si fossin dues ales pesants que no li permeten alçar el vol.

Obres que et poden interessar Obres que et poden interessar