Enrere
Sense títol. La crida de les armes
Títol original: Sans titre. L'Appel aux Armes
1992
Escaiola i ferro
Dimensions: 115 x 150 x 146 cm
Referència: ACF0035
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció

Fitxa obra Fitxa obra

L'evolució subtil de l'obra de Didier Vermeiren l'ha dut a incorporar en el seu repertori de formes, voluntàriament limitat a unes certes figures, diversos tipus de peanyes. Des dels pedestals tradicionals ricament ornamentats fins a les bases blanques i nues de les obres més contemporànies, ha utilitzat diversos tipus de plints com a punt de partida per a la seva pròpia creació. La voluntat de reflexionar sobre aquest tema queda recollida en unes declaracions del 1985, en les quals afirmava: «Qüestiono i fabrico; defineixo i fabrico; fabrico, exposo i venc escultures. […] El que faig és escultura, només escultura». Formalment, aquesta peça és molt senzilla. Es tracta d'un cub, obert per la part superior. A cadascun dels costats podem distingir-hi una sèrie elemental de línies horitzontals, verticals i diagonals. Se'ns presenta d'un color blanc uniforme conferit pel mateix guix que el recobreix completament. Una observació més detinguda ens revela que aquest objecte insòlit és un motlle obtingut a partir d'una peanya. Per fer aquesta obra, l'artista va recobrir amb escaiola una peanya i posteriorment la va lligar. Un cop seca en va treure un motlle a partir del qual podia reproduir infinites peanyes. Però Vermerien proposa aquest «motlle» com una obra acabada i no com un pas intermedi per fabricar més objectes. La primera idea d'aquesta obra ja va aparèixer en una peça del 1988. Durant uns quants anys Vermeiren la va desenvolupar en diverses variants, raó per la qual algunes obres d'aquesta època són molt similars. En l'exposició «GAS - Grandiose Ambitieux Silencieux», del capcMusée d'Art Contemporain de Bordeus, el 1993, aquest «cub» es va poder veure totalment desplegat, formant part d'un discurs complex sobre la desintegració de l'objecte tridimensional i l'aguda concepció de l'espai que proposa Vermeiren. Amb la voluntat que l'espectador en fes una lectura conjunta, a la mateixa sala de Sense títol l'artista hi va col·locar dues altres obres, L'Appel aux armes (1993) i Tirage de série (ensemble de cinque éprevues), plâtre, 1988, socle du Musée Rodin, Medon, suportant L'Appel aux armes (1993). A «L'Appel aux armes» ens mostrava Sense títol damunt del plint que podria ser perfectament l'origen d'aquesta mateixa peça. Es tracta de dues formes contraposades que ens fan dubtar sobre quina de les dues forma part de la realitat i quina és l'objecte creat per l'artista. En paraules del crític Jean Criqui, «l'element elevat reposa sobre el que l'ha generat». Així s'estableix un joc similar al del llenguatge fotogràfic: el positiu i el negatiu contrastats. Tirage de série…, exposada al costat de l'anterior, mostrava cinc peanyes les mides de les quals es van prendre al Museu Rodin de Medon. L'ordre depèn de la firma estampada en cadascuna. Al costat d'aquestes dues peces, Sense títol s'ha d'entendre tant des dels paràmetres de la visió crítica de Vermeiren sobre l'escultura, com des de la seva reflexió sobre l'espai i els objectes que l'ocupen. La subtil contradicció que proposa la peça, en presentar-nos com a escultura el motlle de la seva pròpia peanya, ens invita a meditar sobre la naturalesa de l'art i el sentit de la seva capacitat per suplantar la realitat.

Obres que et poden interessar Obres que et poden interessar