Enrere
Els solters (segons Marcel Duchamp)
Títol original: The Bachelors (After Marcel Duchamp)
1990
Ferro i vitrines de vidre i fusta
Dimensions: 6 vitrines: 175,4 x 51 x 51 cm c/u
Referència: ACF0033
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció

Fitxa obra Fitxa obra

En reproduir una obra d’un altre artista i apropiar-se’n, Sherrie Levine qüestiona les nocions d’autor i d’originalitat, fent un pas més en dos dels reptes conceptuals que han marcat l’art del segle xx precisament des de l’urinari de Marcel Duchamp. Sherrie Levine planteja una pregunta que identifiquem immediatament, però amb unes incògnites que no cessen d’obrir-se. The Bachelors (After Marcel Duchamp) no és exactament la reproducció d’una obra de Duchamp. En realitat, es tracta de la construcció en tres dimensions d’alguns dels elements que apareixen al vidre inferior de Le Grand Verre, la part visual de l’obra inconclusa de Duchamp La Mariée mis à nu par ses célibataires, même. En concret, es tracta de sis objectes del grup anomenat Neuf Moules Mâlic, que Duchamp considerava «els solters», i que eren en realitat les formes que corresponien als patrons dels uniformes de diferents professions. Sherrie Levine va extreure aquests patrons de Le Grand Verre i els va reproduir en tres dimensions, aïllant-los cadascun en una vitrina. Això, però, de cap manera no implicava desviar-se dels objectius de Duchamp, sinó portar-los a l’extrem. La Mariée mis à nu par ses célibataires, même, amb el vidre, el llibre de notes La Boîte Verte i la sèrie d’obres que l’acompanyaven, constitueix el gran disseny, els plans i el llibre d’instruccions d’una màquina, i Sherrie Levine n’ha construït una de les parts. Parts separades que també Duchamp havia pensat construir. El procés d’apropiació de Levine no consisteix solament a reproduir una obra ja existent, sinó que ella fa literalment una obra de Marcel Duchamp. Això no obstant, la paraula after, que precedeix el nom de l’artista al títol, fa sorgir una sèrie de dubtes. Malgrat que sembla un Duchamp, aquesta obra no ho és; és una obra «a l’estil de», és a dir, té un cert valor afegit que ja no és propi de l’artista francès. Pot ser que el títol plantegi el deute que l’obra, o la mateixa Sherrie Levine, tenen amb Duchamp. I és que l’elecció de Duchamp no pot ser casual: es tracta de l’artista que va posar l’èmfasi més radical en els conceptes d’autoria i d’originalitat artística. Evidentment, hi ha un component d’homenatge en aquesta reproducció, però que comporta una ironia històrica: Duchamp, l’artista contra la fetitxització de l’obra d’art, troba la seva obra sotmesa a un procés de fetitxització per la reproducció d’un dels seus objectes en una urna que guarda la seva aura. El nus de la contradicció que posa en escena Sherrie Levine és pervers: fetitxitza una obra d’art que era transgressora; però, reproduint l’obra d’un altre artista, proposa alhora una transgressió que compromet els conceptes d’autoria. Duchamp va fer d’un objecte vulgar com un urinari una obra d’art, i Andy Warhol va reproduir exactament un objecte vulgar, la Brillo Box, per presentar-lo com a obra; Sherrie Levine, al seu torn, fa d’una obra d’art una obra d’art. Duchamp, que va afirmar que qualsevol persona que reproduís qualsevol de les seves obres obtindria un Duchamp autèntic (de fet, existeixen diverses rèpliques «autèntiques» de Le Grand Verre, l’urinari, etc.), es troba amb un autèntic Duchamp l’autor del qual ja no és ell, sinó Sherrie Levine. Sherrie Levine proposa un joc un joc de conceptes en el qual l’autoria no rau en l’objecte, sinó més aviat en les idees que és capaç de generar i de transmetre; mostra, en definitiva, una fidelitat absoluta a Marcel Duchamp.

Obres que et poden interessar Obres que et poden interessar