Enrere
Sense títol
Títol original: Sin título
1994
Bicicleta i materials diversos
Dimensions: 145 x 115 x 340 cm
Referència: ACF0030
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció

Fitxa obra Fitxa obra

Algun cop, Slominski ha plantejat aquesta pregunta: «¿Per què fer una cosa d'una manera senzilla si podem fer el mateix d'una manera complicada? » Aquesta pregunta explica el perquè d'algunes de les seves accions, com la de Münster, o d'altres, com ara enderrocar tot un edifici per aproximar un piano a la banqueta, o transportar de la manera més complicada una cullereta plena de xarop. Però, en el fons, el que aquestes accions i aquesta pregunta aconsegueixen és cridar l'atenció sobre cada acte quotidià i subratllar-ne la complexitat. Així és l'univers en què se situa l'obra d'aquest artista; en altres paraules, l'objecte fonamental del seu treball, com ell mateix ha remarcat, és la vida. Al començament dels anys noranta, Andreas Slominski va fotografiar una bicicleta carregada de bosses d'un indigent en els carrers d'una ciutat. Més tard va reproduir amb precisió aquesta bicicleta -i tot el seu equipatge-, a la qual van seguir altres versions ampliades: la del 1994 és la més gran. Aquesta bicicleta està carregada de dotzenes de bosses de plàstic de colors plenes d'objectes de tota mena, bosses que s'arrosseguen per terra, i fins i tot una ombrel·la. Evidentment, la mobilitat de la bicicleta és nul·la -la sobrecàrrega que porta, que ens parla de la vida del seu amo, segur que li impedeix avançar-, i a més en aquest cas, per redoblar la ironia, no es tracta d'una bicicleta convencional, sinó d'una bicicleta estàtica. En aquesta peça la tensió entre artificialitat i naturalesa torna a estar present, però també aquest funcionament complex, revers de la simplicitat, amb què Slominski ha desenvolupat algunes de les seves obres. Només que en aquest cas l'artista no ha necessitat desmuntar un fanal o inventar-se cap giny estrany per transportar una cullereta; simplement, ha reproduït (potser fins a l'extrem) un objecte real, documentat, trobat al carrer: una bicicleta que transporta però no avança, metamorfosada estrictament en això, perquè al cap i a la fi s'ha convertit en una bicicleta estàtica. Sense oblidar que aquest objecte pertanyia a un indigent, amb la qual cosa aquella tensió entre la vida i la fatalitat que Slominski mostrava en les seves trampes baixa d'intensitat metafòrica per subratllar, des de les sales d'un museu, la fatalitat explícita de la vida en les nostres ciutats: el pes d'una vida sense destinació. Aquest objecte real dins d'una sala d'exposicions és per definició un ready-made i, com a tal, la bicicleta d'Andreas Slominski reprodueix l'operació conceptual bàsica del ready-made: la descontextualització. L'artista fixa la seva mirada en un objecte, el treu de la realitat i l'introdueix en una cadena de producció de sentit. Però els objectes seleccionats per la mirada de Slominski, al contrari dels de Marcel Duchamp, no són atzarosos. Amb la bicicleta d'un indigent fotografiada i després reproduïda, l'autor crida la nostra atenció sobre un aspecte aparentment banal però que revela l'especial complexitat de la realitat. És que potser no és una de les funcions de l'art fer que ens fixem en la realitat, designar el món, aguditzar-nos els sentits i advertir de les contradiccions del material amb què està feta la vida?

Altres obres de l’artista a la Col·lecció Altres obres de l’artista a la Col·lecció

  • Caçador amb trampes, diana, caixa a prova de bales / 1987

Obres que et poden interessar Obres que et poden interessar