Enrere
Sense títol
Títol original: Untitled
1985
Guix, fusta, filferro, acer i esmalt
Dimensions: Dreta: 73 x 67,5 x 86 cm Esquerra: 69,5 x 67,5 x 82,5 cm
Referència: ACF0028
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció

Fitxa obra Fitxa obra

Aquesta peça de l'any 1985 s'emmarca en un conjunt d'obres que van llançar Robert Gober a la palestra internacional. Es tracta d'una sèrie d'escultures el denominador comú de les quals és la utilització de la imatge i la forma (alterades per l'artista) dels sinks (safarejos o piques). Abans de dedicar-se a la construcció d'aquests estranys artefactes de guix, Gober havia fet, des del començament dels anys vuitanta, diferents obres, també de guix, amb diversos motius recognoscibles: una església, un home a la gatzoneta, un gos potes enlaire, un cargol de mar. Els safarejos són peces funcionals que representen la importància de la higiene a la societat capitalista. Però Gober converteix aquests objectes del disseny industrial i la fontaneria moderna en artefactes inútils. En el cas de la peça que comentem, es tracta de dues cubetes de mides, profunditat i capacitat diferents, col·locades a la paret a diferents alçades. Totes dues tenen dos forats a la part superior, que assenyalen unes aixetes absents i per les quals suposadament hauria de rajar l'aigua. La diferència d'alçada entre les dues piques proporciona un desnivell visual que accentua l'estranyesa d'aquests objectes impol·luts. Una estranyesa que se subratlla en altres peces semblants, sempre construïdes d'una manera artesana, en les quals Gober juga amb formes diverses: des de les que al·ludeixen clarament a l'urinari fins a aquelles en què les piques es transformen en lavabos o fins i tot en esteles de cementiri, com per exemple a Two Partially Buried Sinks (1986-1987), passant per unes altres en els títols de les quals no hi falta l'humor, com The Sacry Sink i The Silly Sink, totes dues de l'any 1985. Però, d'on ve aquesta passió pels dispositius esmentats? Fetes a mà, i amb una estructura antropomòrfica clara, aquestes obres remeten no solament a Marcel Duchamp i el seu famós urinari, Fontaine, de l'any 1917 -del qual s'ha dit, equivocadament al meu entendre, que Gober en va confeccionar un doble o simulacre-, sinó, en particular, als orinadors: espais per a la higiene en els quals l'evacuació dels fluids corporals és l'excusa per a l'intercanvi sexual entre homes. Aquestes obres van conduir Gober a unes altres de posteriors centrades en la imatge del desguàs (per exemple, Drain, de l'any 1989), i a la idea del rebuig i de la malaltia que amenacen el cos. Per tant, som davant una qüestió tabú a la nostra societat: l'expulsió de miasmes i la repugnància que susciten.

Obres que et poden interessar Obres que et poden interessar