Enrere
Dona i gossos (Defensa)
Títol original: Psi a Slecna (Defence)
1995
Vídeo, vestit, sabates i alumini
Dimensions: Dimensions variables
Referència: ACF0026
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció

Fitxa obra Fitxa obra

En moltes de les obres de Jana Sterbak no apareix directament el cos, sinó les restes de la seva presència: pròtesis, arnesos o vestits, que denoten una presència llunyana. El vestit és un element sobre el qual aquesta artista ha reflexionat sovint. Per a ella representa la tensió entre natura i artifici, entre el nostre desig de ser lliures i la necessitat d'autorepresentar-nos. Però la presència d'un vestit buit denota també una tensió, un estat de latència en què s'espera que l'obra sigui activada. En efecte, algunes de les seves obres especialment els vestits i els arnesos estan construïdes amb la finalitat de dur a terme alguna acció. Poden ser accions documentades fotogràficament o bé veritables performances, de les quals el vestit només és el residu, l'empremta que ens remet a aquestes. Aquest és el cas de Defence - Psi a Slecna, obra que consisteix en una estructura metàl·lica circular, semblant a una gàbia excessivament baixa, que en realitat és l'últim retoc d'un vestit de vellut blanc, i que constitueix el residu o l'element central d'una performance. La performance s'inicia quan apareix una dona amb sabates de taló alt, mitges i brusa negra, i se situa al centre de l'estructura metàl·lica. A continuació se li col·loca una crinolina que va des de la seva cintura fins als peus de l'estructura, i sobre aquesta, el vestit de vellut blanc (una faldilla i un cosset). Així, la dona destaca per l'alçada i pel posat de diva glamourosa, tota de blanc. Ja vestida, apareix un grup de gossos pastors alemanys que, juntament amb els seus amos, formen un cercle protector al seu voltant, separant-la del públic. La dona comença a cantar una ària de l'òpera Paris i Helena de Glück, i els gossos comencen a bordar tots alhora, amb la qual cosa s'estableix una absurda competició entre els dos sons. Finalment la cridòria de veu i lladrucs és substituïda pels aplaudiments del públic, mentre la dona es dirigeix a un ajudant que li ofereix unes flors. En aquesta obra, Jana Sterbak posa en joc un conjunt de contraris en els quals es basa la tensió que desplega en els seus treballs: la contradicció entre la imatge glamourosa de la diva i el seu tancament, marcat per la distància amb el públic i la dificultat de moviments; el contrast entre l'autoprotecció i l'autoaïllament, la seva situació de poder i, tanmateix, la seva incapacitat per relacionar-se; i, finalment, l'oposició entre natura i cultura, entre els gossos que borden en actitud defensiva i una diva que canta una ària. Al final, tot és soroll i tensió. L'obra de Jana Sterbak expressa les nostres pròpies limitacions a l'hora de tenir el control sobre el que és real; el fet que els mitjans a través dels quals busquem més llibertat, més poder i control, i la satisfacció del nostre desig d'utopia, ens condueixen justament al contrari; i la paradoxa que la construcció del nostre «jo» en la societat consisteix en darrer terme en la construcció d'un mur al voltant de nosaltres mateixos.

Obres que et poden interessar Obres que et poden interessar