Tornar
MIQUEL BARCELÓ Miquel Barceló Artista
Biografia

Miquel Barceló (Felanitx, Mallorca, 1957) comença a estudiar belles arts a Barcelona el 1975, però abandona aquests estudis per iniciar una carrera pictòrica independent. A la fi dels anys setanta, presenta les seves primeres obres, pròximes a l’esperit conceptual. Després d’irrompre a l’escena internacional a la Biennal de São Paulo del 1981 i a la Documenta VII de Kassel el 1982, la carrera de Miquel Barceló es consolida com a model contemporani d’artista que lliga la seva activitat a la gran tradició de la pintura occidental des del Barroc. Instal·lat entre París i Mallorca, des de mitjan anys vuitanta els seus freqüents viatges a l’Àfrica occidental alimenten el seu imaginari de figures i mites. Des de començaments dels vuitanta exposa en importants museus i galeries d’Europa i els Estats Units i es converteix en un dels artistes espanyols més valorats en el panorama internacional. Li han dedicat exposicions diverses institucions com ara el CAPC de Bordeus, l’IVAM, de València, el Jeu de Paume, el Centre Pompidou, el Musée des Arts Décoratifs i el Museé du Louvre de París, la Galleria Nazionale d’Arte Moderna de Roma, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona i el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia de Madrid. Recentment ha dut a terme grans intervencions, com el recobriment ceràmic a la capella de Sant Pere de la Seu de Mallorca o la cúpula de la sala XX del Palau de les Nacions Unides a Ginebra. Ha rebut al llarg de la seva trajectòria reconeixements com el Premi Nacional d’Arts Plàstiques el 1986, el Premi Príncep d’Astúries a les Arts Plàstiques el 2003 o el Premi Sorolla de la Hispanic Society of America el 2007.

 

S’adscriu des dels seus inicis, a principis dels vuitanta, al corrent expressionista de recuperació de la pintura, al qual imprimeix un segell inequívoc de mediterraneïtat. Les seves primeres obres de maduresa se centren en la intimitat de l’artista i l’acte de pintar. Posteriorment ha ampliat el camp temàtic a les natures mortes, o a les imatges de biblioteques i museus, en què plasma el seu interès per la història de la pintura, així com a paisatges saturats de flora i fauna terrestre i marítima. Produeix, paral·lelament, tant obra escultòrica com ceràmica. Una importància especial adquireixen els seus dibuixos, organitzats com a diaris de viatge, en què fa una exploració paral·lela del territori i dels materials de la pintura.