Tornar
ELENA ASINS Elena Asins «Mai no he tingut la intenció de ser una artista en voga. Ni pintora, ni escultora, ni escriptora, ni cap dels atributs convencionals amb què intenten adornar la meva feina.»
Biografia

Es va formar a diferents universitats, com l’Escola de Belles Arts de París, la Universitat de Stuttgart, la Universitat Complutense de Madrid, The New School for Social Research a Nova York o la Columbia University, entre d’altres.

Ha presentat més de 40 exposicions individuals en diferents països, i destaca la seva última exposició, «Fragmentos de la memoria», presentada recentment al Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia. Anteriorment s’ha vist obra seva al Museu d’Art Abstracte Espanyol de Conca, l’Institut Valencià d’Art Modern o l’Spanish Institute de Nova York. Ha rebut beques i premis com la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts el 2006 i el Premi Nacional d’Arts Plàstiques 2011.

«[…] mai no he tingut la intenció de ser una artista en voga. Ni pintora, ni escultora, ni escriptora, ni cap dels atributs convencionals amb què intenten adornar la meva feina. Tampoc no he tingut la intenció de fer “obres d’art”. Crec que la meva feina discursiva va més enllà o queda més enrere d’aquestes convencions, d’aquesta manera d’estar al món.

»És, amb tota seguretat, la construcció d’objectes d’un cert tipus: estètics? Documents de no sé quin lloc ni temps? Exemples d’un estat mental i anímic creatiu, disciplinat i rigorós, això amb tota seguretat, amb els seus propis i genuïns fonaments i principis.»

L’exposició del Reina Sofia força el seu discurs expositiu fins a les últimes dècades per analitzar la presència d’Elena Asins a l’esfera pública a través de les seves intervencions urbanístiques que, d’alguna manera, s’encadenen amb aquest interès de la seva joventut per actuar sobre la realitat amb l’ajut d’una tecnologia que, paradoxalment, s’oposava llavors, i s’oposa ara, a la tecnocràcia.

PREMI ART I MECENATGE 2012 EN LA CATEGORIA ARTISTA

Fou mereixedora del reconeixement per haver portat una línia d’investigació i experimentació molt particular al marge de les modes, i en destaca el rigor en la línia que ha seguit i per la seva perseverança, sense fer concessions a la comercialització i als vaivens del mercat de l’art.

En el transcurs de la seva carrera, que abraça més de quatre dècades, la seva obra ha inclòs un extraordinàriament ampli registre de formats i mitjans; com ara dibuix, edició, escultura, vídeo i poesia concreta, caracteritzats sempre pel rigor compositiu i la depuració formal. La seva creació artística continua el seu procés marcat per l’experimentació i la radicalitat.

Els estudis multidisciplinaris que ha fet, summament originals, l’han acostat a diversos camps: poesia, lingüística, filosofia, música, matemàtiques i arquitectura, entre d’altres. Ha col·laborat amb músics i científics com Ernesto García Camarero, Luis de Pablo, Alexanco o Yturralde.

Va ser una de les primeres artistes espanyoles que va treballar amb la cibernètica, la teoria del càlcul, la semiòtica i els sistemes basats en ordinador.

Sempre generades conceptualment, les obres d’Asins han anat constantment i rigorosament per un camí singular en el qual les nocions d’espai i temps figuren entre les seves preocupacions constants. En els últims anys es va apropar al vídeo, com també a la tecnologia electrònica.

Juntament amb la seva exploració rigorosa i molt refinada de llenguatges artístics, Asins va publicar sobre estètica i poesia experimental.

Independent, allunyada durant dècades dels circuits comercials i de difusió, va mantenir un nivell creatiu molt sòlid i constant. Sempre vinculada a l’àmbit acadèmic, la seva obra es va construir a partir d’una recerca permanent. Ha estat implicada en alguns dels projectes més innovadors de la història recent de l’art espanyol, com el Centre de Càlcul de la Universitat Complutense de Madrid.

Des d’aquesta condició de pionera va marcar la generació posterior. Tal com assenyala Manuel J. Borja-Villel,«aspectes com les experimentacions lingüístiques, la poesia visual, l’art generat per ordinador i l’aplicació matemàtica a la creació artística es mantenen vius avui en artistes de diverses generacions, que han trobat la seva arrel remota en experiències fugaces en què Elena Asins va prendre part activa, com la Cooperativa de Producció Artística i Artesana i el Centre de Càlcul de la Universitat Complutense de Madrid».

En els seus treballs va recórrer a un ampli ventall de formats i mitjans, caracteritzats sempre pel rigor compositiu i la depuració formal.

Gràcies a l’exposició que el Museu Reina Sofia va organitzar el 2011 es va conèixer la magnitud de la seva obra. La seva obra va estar oculta durant molts anys, però el seu treball s’ha mantingut coherent i ha estat diferent.

El jurat va proposar la seva candidatura amb diversos vots abans de saber-se que havia estat guardonada amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques 2011. Malgrat això, es va considerar que després d’una carrera artística tan sòlida, el reconeixement públic, tardà, del seu treball, no exclou que altres institucions com la Fundació Art i Mecenatge l’assenyalin com l’artista més mereixedora d’aquest premi.

L’oportunitat de recórrer l’amplitud de la seva trajectòria a la mostra retrospectiva del MNCARS porta el seu director a afirmar: «Qualsevol intent de categoritzar Asins de manera automàtica en un horitzó metodològic com el minimalisme o fins i tot el conceptualisme espanyol no és més que una forma de limitació d’un discurs que, en la seva pluralitat de propostes, revela un projecte clar encara multiforme que avui es pot escodrinyar amb perspectiva.»

Una de les seves aportacions més importants va ser la recerca sobre computació en art, tasca en la qual va ser pionera el 1967 i en què va continuar investigant amb el pas dels anys. Les últimes contribucions d’Elena Asins a la «problemàtica plàstica» estan encaminades cap a l’urbanisme com a estètica i com a necessitat, a l’arquitectura com a art essencial i a la intervenció estètica en l’espai i en el temps.

Elena Asins va morir el 14 de desembre de 2015 a Aspirotz (Navarra) a la edat de 75 anys.

 

El Premi

Escultura de Miquel Barceló creada per a la Fundació Art i Mecenatge . Dotació de 50.000 €, dels quals 20.000 s’han de destinar a la producció d’un llibre d’artista del premiat.