Tornar
Cantos de Orfeo, d'Elena Asins Elena Asins, Premi Art i Mecenatge 2012, categoria Artista

El premi en la categoria d’Artista està dotat amb 50.000 €, 20.000 dels quals es destinen a l’edició d’un llibre d’artista. El 2012, el premi va ser per a Elena Asins, que va dedicar la dotació del premi a la publicació del llibre d’artista Cantos de Orfeo, un projecte d’Ediciones La Bahía (Santander) per recuperar una obra clau de la poesia experimental espanyola després de quaranta anys de silenci.
El jurat del premi en la categoria d’Artista, format per Francisco Calvo-Serraller, Lynne Cooke i Vicente Todolí, va decidir que Elena Asins es mereixia aquest reconeixement per haver dut a terme una línia d’investigació i experimentació molt particular al marge de les modes, pel rigor en la línia que ha seguit i per la perseverança, sense fer concessions a la comercialització i als vaivens del mercat de l’art, tal com es va poder veure en la retrospectiva al Museu Reina Sofia (2011).
En el transcurs de la seva carrera, que abasta més de quatre dècades, la seva obra ha inclòs un extraordinàriament ampli registre de formats i mitjans com ara dibuix, edició, escultura, vídeo i poesia concreta, caracteritzats sempre pel rigor compositiu i la depuració formal. La seva creació artística continua el procés marcat per l’experimentació i la radicalitat.

Els poemes concrets que conté Cantos de Orfeo són una bona mostra d’un treball que amb prou feines es coneixia d’Elena Asins i que era absent en la retrospectiva del Museu Reina Sofia. El motiu d’aquesta absència és un incendi que va patir el taller de l’artista, en el qual es va perdre tot el material de l’època en què es va dedicar a la poesia experimental (segona meitat dels anys seixanta i primera dels setanta).
De fet, el cas de la recuperació d’aquest material silenciat durant quaranta anys també vol posar en valor la feina del col·leccionista en la preservació del patrimoni artístic, ja que va ser l’empresari, col·leccionista i editor de Santander José María Lafuente qui va descobrir l’original entre tot el material del fons documental del poeta Fernando Millán que va adquirir per a la seva col·lecció. Gràcies a la seva tasca com a col·leccionista hem pogut recuperar una peça única de la poesia experimental espanyola.
’altra banda, és important destacar que tant el premi a Isidoro Valcárcel Medina com el d’Elena Asins han servit per donar relleu a un tipus d’obra poc present a les principals col·leccions espanyoles d’art contemporani: l’art conceptual i la poesia concreta. En paral·lel a la feina dels museus per recuperar aquestes pràctiques, que en el seu temps es van desenvolupar habitualment al marge del mercat de l’art, la Fundació Art i Mecenatge considera fonamental que el col·leccionisme s’interessi per aquests àmbits de la creació, especialment si es té en compte que es tracta de produccions artístiques en formats fràgils i que bona part continua estant en mans de particulars. En aquest sentit, la tasca del col·leccionisme pot ser cabdal per protegir un patrimoni cultural que permet explicar un període important de la nostra història de l’art contemporani.

ImagenLateral

Cantos de Orfeo, un llibre de poesia concreta

[Vídeo] Cantos de Orfeo, Elena Asins, CaixaForum Madrid, Abril 2013

L’obra que Asins presenta gràcies al Premi Art i Mecenatge 2012 és un recull de vint-i-dos poemes concrets realitzats el 1970 amb màquina d’escriure sobre paper, en fulls solts de 31,5 × 21,5 cm. Els poemes investiguen l’especialització del text poètic, el llibre com a suport per a una escriptura visual que va més enllà del valor semàntic de la frase. A cada pàgina, es combinen versos i lletres que es presenten com a línies i formes, traços i figures, a mig camí entre el que és discursiu i el que és icònic.

Aquesta primera edició, a càrrec d’Ediciones La Bahía (Santander), consta de setanta-cinc exemplars numerats i signats per l’autora. L’edició es presenta en un estoig-caixa amb faristol desplegable, folrat de tela negra i amb el títol imprès en termografia. Conté dos volums: l’un, consistent en un bloc de vint-i-tres carpetes enquadernades a la copta, amb coberta de tela i sobrecoberta, i a l’interior hi ha els fulls dels poemes i els crèdits editorials; el segon és el pròleg a càrrec de Javier Maderuelo, de trenta-nou pàgines, enquadernat amb tela negra i amb el títol imprès en serigrafia.
Tal com diu Maderuelo en el pròleg, «aquest llibre és un poema el títol del qual, Cantos de Orfeo, en situa el suposat contingut temàtic i la intenció en una tradició lírica que es remunta a un dels moments més antics i foscos de la mitologia grega. Però, al contrari que molts altres llibres de poemes escrits des de llavors, en aquest no es pretén exposar una història que segueix un fil narratiu; aquí els versos no formen les estrofes tradicionals, sinó que es presenten com a línies i formes, traços i figures que tenen, a més d’un sentit semàntic, un valor plàstic. És, per tant, un llibre d’un gènere poètic molt determinat, és un llibre de “poesia visual”».

El prologuista hi afegeix que quan «Asins va acabar Cantos de Orfeo es va convertir, com John Cage, en una poliartista, en una cosa més que una pintora que dibuixa amb lletres, que fa poesia traçant línies, que utilitza indistintament el tecnígraf de dibuix o la màquina d’escriure». L’obra, a més, s’emmarca en un període efervescent de la poesia experimental a Espanya, quan autors com Felipe Boso, Fernando Millán, Joan Brossa, Julio Campal, José Luis Castillejo i Guillem Viladot van començar a innovar amb una forma artística a mig camí entre la literatura i la plàstica. Es tracta, doncs, d’una obra que permet explicar un període en el qual poetes i artistes espanyols van connectar amb una avantguarda artística internacional, amb els focus més importants al Brasil i el nord d’Europa.

CRONOLOGIA DE L'OBRA

Març del 1972: Elena Asins envia tres poemes a Felipe Boso, que està preparant a Bonn una antologia de poesia concreta o més aviat experimental per a la revista alemanya Akzente. En aquella època, Asins havia estudiat semiòtica a Stuttgart amb Max Bense.

Agost del 1972: Felipe Boso visita Elena Asins i li lliura el número de la revista Akzente dedicat a la poesia experimental espanyola. En el moment de triar els poetes representats a l’antologia, Boso rep l’ajuda de Fernando Millán i Ignacio Gómez de Liaño. En aquest viatge coneixen altres poemes d’Elena i ja des d’Alemanya li demana més poemes per a altres projectes. Elena li envia uns deu poemes visuals. Es publiquen de nou a la revista Akzente alguns dels poemes de Cantos de Orfeo.

Març del 1973: Boso prepara una nova antologia per a la qual havia seleccionat únicament set artistes, entre ells Elena, que publicaran cadascun més d’una obra o una obra seriada. Per a aquest projecte Elena envia Cantos de Orfeo. Aquesta antologia, titulada Prax, es preparava per a Carlos Barral, encara que finalment no es va poder editar. El llibre desapareix durant gairebé quaranta anys.

2007: El col·leccionista càntabre José María Lafuente adquireix l’arxiu documental de Fernando Millán, format per prop de cinc-centes peces entre documents, vídeos, fotografies, cartells, llibres, obres originals i altres suports que relaten el naixement d’aquestes avantguardes dels anys seixanta i la seva evolució posterior fins a esdevenir el gènere de la poesia experimental. Hi apareix Cantos de Orfeo, que des del primer moment provoca una gran sorpresa en el col·leccionista per la qualitat que té.

2011: L’antologia Prax – Cáceres + Asins + Molero + Castillejo + Viladot + Boso = 7 autores experimentales és editada per H. Jenninger i al pròleg encara mostra llacunes sobre el coneixement real de la història. A l’obra es presenten catorze imatges d’Elena Asins, tot i que l’original està format per vint-i-dues, que són les que ara veuen la llum. En veure Prax publicat, Lafuente comença a relacionar el seu exemplar inèdit de Cantos de Orfeo amb la versió publicada a l’antologia. En investigar en la correspondència de Felipe Boso i Fernando Millán, l’editor i col·leccionista acaba de refer la història de Cantos de Orfeo i la seva condició d’inèdit, fins que el Premi Art i Mecenatge impulsa una edició que s’havia començat a forjar entre el col·leccionista i l’artista amb la intervenció de Javier Maderuelo, autor del pròleg de l’edició final.

* Per a més detalls sobre la història de l’obra, vegeu el document adjunt amb el text de José María Lafuente, en què detalla en primera persona el procés de recuperació de l’obra.

L’edició

L’editorial
Ediciones La Bahía la va fundar l’any 2009 a Santander l’empresari, col·leccionista i des de llavors editor de Santander José María Lafuente, impulsor material i intel·lectual de molts projectes culturals. Té com a objectiu fonamental editar llibres de màxima qualitat editorial, però assequibles, que promoguin i difonguin la recerca en totes aquelles qüestions que, d’una manera o una altra, estan relacionades amb l’arxiu de Lafuente. Aquest arxiu és un ampli fons bibliogràfic, documental i artístic especialitzat primordialment en les avantguardes històriques i modernes d’àmbit nacional i internacional. Ediciones La Bahía presenta tres línies editorials: l’assaig d’art, el llibre d’artista i l’escriptura experimental, i la història i la memòria cultural a Santander i Cantàbria del segle passat i l’actualitat. Dins la línia editorial dedicada al llibre d’artista veu ara la llum l’obra Cantos de Orfeo d’Elena Asins.

 

El prologuista
Javier Maderuelo (Madrid, 1950) és doctor en Arquitectura per la Universitat de Valladolid, doctor en Història de l’Art per la Universitat de Saragossa i catedràtic d’Arquitectura del Paisatge en el Departament d’Arquitectura de la Universitat d’Alcalá de Henares. Des del 1993 és crític d’art al diari El País. És vocal del Patronat del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia i membre del comitè científic internacional de Les carnets du paysage. Entre els seus llibre cal destacar El espacio raptado. Interferencias entre arquitectura y escultura (Mondadori, 1990), La pérdida del pedestal (Círculo de Bellas Artes-Visor, 1994), El paisaje. Génesis de un concepto (Abada, 2005) i La idea de espacio en la arquitectura y el arte contemporáneos, 1960-1989 (Akal, 2008).

 

GALERIA D'IMATGES