Lili Dujourie
Bèlgica, 1941
Enrere
Lili Dujourie va iniciar la seva carrera d’artista contemporània al començament dels anys setanta, en un moment en què el minimalisme era el corrent predominant als Estats Units i a Europa. Les seves primeres obres, per bé que subscrivien els pressupòsits estètics del minimalisme, anaven més enllà de la mera reflexió plàstica que guiava aquest moviment. Pertanyen a aquesta època Amerikaans Imperialisme (1972), peça amb la qual denunciava els codis artístics predominants de l’època, els quals, en estar desproveïts de qualsevol implicació social, impedien criticar l’abusiva política d’Occident envers el Tercer Món. La seva obra, fonamentalment vídeos i escultures, va evolucionar a través de diverses etapes, equilibrant sempre la memòria –els elements que Dujourie pren d’altres artistes, sobretot barrocs– i el seu propi patrimoni personal. Als anys vuitanta, Dujourie va guanyar renom internacional gràcies a les seves obres fetes amb vellut –amb les quals fa referència a les tonalitats de la pintura flamenca del segle xvii– i a la utilització d’altres materials suggeridors com ara miralls, marbre o fusta. En una gran part d’aquestes obres, el títol de les quals té un paper fonamental per interpretar-les, hi ha present el debat sobre la idea de bellesa. Als anys noranta, l’artista belga va tornar a la contundència comunicativa que li proporcionava l’espectre cromàtic més reduït de les seves escultures de metall, majoritàriament natures mortes que juguen amb metàfores ambigües. Viu a Lovendegem, a Bèlgica.
Ferran Barenblit

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Plom profund / 1996