Elena del Rivero
Espanya, 1951
Enrere
La primera etapa fonamental en la trajectòria d’aquesta artista va tenir la ciutat de Madrid com a escenari. Un Madrid que, segons que ha comentat ella mateixa, és una urbs àrdua i difícil per al torero, per al músic i per al pintor. Les seves primeres obres en el camp pictòric la van conduir a tractar temes romàntics i a mostrar paisatges del nord d’Espanya, però a poc a poc va anar reduint la gamma cromàtica i submergint-se en una estètica més depurada, minimalista en la forma, per bé que allunyada de la severitat espartana i industrial del minimalisme històric. Amb el temps, la seva obra ha anat a l’encalç d’un llenguatge intens, obsessiu: la gramàtica de la creativitat suprimida, a la qual s’han vist abocades moltes dones per la pressió de la llei masclista i per la societat patriarcal. Així, especialment des que es va instal·lar a Nova York, el 1991, Elena del Rivero conrea la dimensió autobiogràfica per mitjà de sèries de cartes en les quals la pintura es fon amb la instal·lació. L’artista combina aquest tema epistolar, que recorda Kafka i les Nits florentines de Marina Tsvietàieva, amb cites dels textos de Julia Kristeva. I es pot dir que aleshores l’element abjecte esdevé bellesa, com la que va trobar a Nova York, on, segons ella mateixa va confessar, va arribar conduïda per un amor total i absolut. La noció del temps és clau per entendre la seva trajectòria, tal com es dedueix d’Intérvalo. Simulacro I, del 1989, una obra en què explora el concepte de repetició mitjançant les ombres i les zones de foscor. L’obra d’Elena del Rivero va patir les conseqüències dels atemptats de l’11 de setembre del 2001: el seu estudi va quedar molt malmès. Amb les restes va elaborar el projecte titulat [Swi:t] Home: A Chant , 2001-2006, que va consistir a recollir els milers de papers que va trobar-hi, netejar-los i numerar-los. Aquestes restes les va cosir amb seda i perles falses a uns rotlles de mussolina i amb tot plegat va crear una peça instal·lació en forma de cascada. La seva obra també traspua una concepció de l’existència propera a alguns postulats del feminisme de la diferència.
Juan Vicente Aliaga

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • 300 lletres a la mare / 1993 -

  • Interval. Simulacre I / 1989