Ian Davenport
Regne Unit, 1966
Enrere
Ian Davenport va estudiar art al Goldsmith College de Londres. El 1988, en ser seleccionat per a l'exposició «Freeze», el seu nom va aparèixer per primer cop en 'escena artística británica. El 1991 va ser candidat al prestigiós Turner Prize i es va consolidar la seva projecció internacional. La seva obra s'ha relacionat amb la d'un grup de pintors que van sorgir a la Gran Bretanya al final dels anys vuitanta -com ara Clem Crosby, Torie Beeg i Peter Davis-, les inquietuds dels quals coincideixen a explorar noves vies d'aproximació a la pintura. Tots estaven interessats en la fisicitat de la pintura, en la provocació de la trobada entre la matèria pictòrica i l'espectador, i rebutjaven deliberadament qualsevol intent de narració o representació. Així, el treball de Davenport es defineix perquè és no representacional i antireferencial. Els únics protagonistes de la seva obra són el material -la pintura mateixa, sempre de naturalesa industrial- i el seu procés d'aplicació, un procés premeditat, que s'oposa intencionadament a la intuïció com a mètode. Tot i que el treball de Davenport ha evolucionat amb els anys, la seva tendència monocroma i la seva tècnica tan personal, el pouring (vessament de pintura), s'han convertit en els seus signes d'identitat.
Rosario Peiró

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Sense títol / 1991