José Pedro Croft
Portugal, 1957
Enrere
José Pedro Croft es va educar a Lisboa, on va començar la seva activitat artística, després d'haver treballat a Lagos orientat per João Coutileiro entre els anys 1975 i 1980. Les primeres obres escultòriques que va fer aquest artista estaven marcades per l'ús de la pedra, un material que l'artista treballava a l'estil dels monuments funeraris megalítics, dels quals recuperava els resquills i les restes per construir peces d'acumulació. Com una intervenció en el paisatge ha quedat, en l'entorn màgic del cap Espichel, al sud de Lisboa, un conjunt escultòric de diverses peces que configuren un santuari enigmàtic de pedres sobre l'horitzó marí, i que suggereixen fusions estranyes entre el menhir celta i el padrãodels primers descobriments portuguesos del segle XV. Posteriorment, i coincidint amb la projecció internacional d'aquest artista, les seves obres es van orientar cap a una visió intimista de l'equilibri inestable, situada entre la plenitud i el buit, entre la presència i l'absència, amb obres -preferentment en formats reduïts- fetes en fosa de ferro i de bronze, pintades i recobertes de pintura blanca a l'oli. A la dècada dels noranta, el treball de Croft ha conservat les textures de color blanc en formes que cada vegada són més perfectament geomètriques, fetes amb escaiola. Aquestes obres integren objectes del mobiliari quotidià com ara taules, cadires i, fins i tot, miralls, que introdueix en problemàtiques essencialment conceptuals en un debat sobre l'escultura postminimalista, que tendeix a superar el que és pròpiament teòric a partir d'una dimensió perceptiva global de l'espai. Aquest aspecte acosta l'obra d'aquest artista a la instal·lació, però, no obstant això, el manté dins d'un marc sensible i conceptual radicalment escultòric.
Santiago B. Olmo

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • S.T. / 2008

  • Sense títol / 1997