Alan Charlton
Regne Unit, 1948
Enrere
Alan Charlton és un artista de poques paraules. Durant molts anys ha presentat les seves obres en silenci, sense explicacions, sense textos en els seus catàlegs d'exposició. La pintura implica un acte de percepció visual, i per a aquest artista el llenguatge escrit i verbal és una activitat diferent. Charlton s'ha definit ell mateix ben concisament: «Sóc un artista que fa una pintura grisa.» La seva obra no acull cap altra intenció que la de ser pintura, i el seu propòsit com a artista és, simplement, produir-la. El 1969, quan encara assistia a l'escola d'art, aquest artista britànic va decidir realitzar una sèrie de quadres amb materials industrials. La seva idea era fer un quadre amb elements que no es poguessin considerar bells, sinó més aviat ordinaris, i fins i tot avorrits. Va escollir uns llistons de fusta d'una mida estàndard de 4,5 cm d'ample per confeccionar el bastidor, i pintura industrial per pintar cadascun dels quadres d'un sol color. El resultat va ser una obra que no donava peu a cap mena d'il·lusionisme; una pintura que només contenia allò que simplement es veia. Des d'aleshores, Charlton ha utilitzat rigorosament el color gris perquè és el més industrial, el més urbà i el que menys associacions pot suscitar, i ha continuat fent servir la mida de 4,5 cm com a mòdul que dóna la proporció a les seves pintures. Les idees de producció i treball són fonamentals en la pràctica d'aquest artista. Charlton, que es defineix com un artista que produeix pintura, comprèn que el treball de l'artista és un treball més en la nostra societat. Per això es va plantejar que volia treballar amb la mateixa actitud anònima de qualsevol persona que viu i treballa a Londres. En un estudi llogat lluny de casa seva, i hi du a terme diàriament la seva activitat, amb un horari que acaba a les cinc de la tarda. Durant els seus trenta anys d'activitat, la seva pintura s'ha mantingut pràcticament sense alteracions. Quan l'han catalogat com a pintor monocrom, Charlton ha respòs: «No pinto quadres. No pinto monocroms. Sóc un artista i decideixo fer un quadre.» La seva decisió encara és fer una pintura grisa. «Si decidís que he esgotat la idea de fer quadres grisos, o que no m'interessen els quadres grisos, no continuaria com a artista de cap altra manera. Això significaria haver acabat la meva feina. I, si em passés això, no em sentiria infeliç».
Nimfa Bisbe

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Pintura en deu parts / 1990

  • Pintura de vores (Oberta) / 1992