Patricio Cabrera
Espanya, 1958
Enrere
Patricio Cabrera s'integra en el grup d'artistes sevillans que van irrompre en l'escena artística espanyola a mitjan anys vuitanta amb una forta càrrega de frescor i renovació. Aquest nucli, en el qual també van participar Rafael Agredano, Salomé del Campo, Pepe Espaliú, Curro González, Federico Guzmán, Juan Francisco Isidro, José María Larrondo, Moisés Moreno, Guillermo Paneque, Ricardo Cadenas i Antonio Sosa, va desenvolupar una important activitat expositiva aglutinada a la galeria La Máquina Española, i va prendre cos amb la publicació de la revista Figura, la breu vida de la qual va obrir posteriorment el camí en solitari a les diverses personalitats individuals que havien integrat el grup. Les primeres exposicions individuals de Cabrera, a Sevilla i a Madrid, recullen el treball sobre el paisatge que va fer durant una prolongada estada al nord de la província d'Almeria, i revelen una mirada renovadora sobre aquest gènere. Encara que el paisatge constitueix un dels eixos de la seva obra, aquest artista aborda en la pintura els elements ornamentals i decoratius amb una absència conscient d'estil definit, cosa que li permet dotar la seva pintura d'una extraordinària capacitat per generar imatges. En els últims anys, la fusió de l'abstracte amb el figuratiu ha atorgat una versatilitat extraordinària a la seva obra.
Santiago B. Olmo

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Quatre visions del mar I / 1993

  • Sense títol / 1985

  • Sense títol / 1985

  • Sense títol / 1989

  • El viaje de Zaidani / 1998