James Coleman
Irlanda, 1941
Enrere
James Coleman (Ballaghaderreen, Irlanda, 1941) va passar llargues temporades a Milà, on va entrar en contacte amb els cercles de l’arte povera i va començar a produir les seves primeres obres, que ja assenyalaven la direcció de la seva futura línia d’investigació: les «imatges projectades», segons una expressió seva. Tal com s’ha afirmat, la severitat d’aquelles primeres obres s’ha d’interpretar en el marc de les recerques d’aquella època postminimalista. Des d’aquesta perspectiva adquireixen un sentit ple les estratègies que l’artista idea per fer participar l’espectador, les anàlisis sobre la textualitat i, fins i tot, la voluntat de destacar el rerefons de tot discurs en oposició a la neutralitat hipotètica que proclama el minimalisme ortodox. A les obres d’aquell període, James Coleman va treballar seguint uns paràmetres molt típics del moment: els processos de recollida d’informació, de selecció i de documentació i, sobretot, els mecanismes –cites, enregistraments– que permeten que tot el conjunt pugui conduir a una representació fiable de la realitat. Amb tot aquest bagatge, Coleman aviat va portar la seva investigació en una direcció ben visible: la constatació de la linealitat impossible de qualsevol narrativa, sempre constituïda per capes i fragments dispersos, tal com passa en la nostra memòria. Les projeccions de diapositives característiques d’aquest artista, des dels treballs ideats a mitjan anys setanta fins a produccions més recents, s’han interpretat en general segons aquestes claus. Juntament amb les projeccions, ha creat també obres entorn dels tableaux vivants (So Different... and Yet, 1980) o del teatre (Living and Presumed Dead, 1983-1985; I N I T I A L S 1994), que, en darrera instància, s’han de llegir com a altres pretextos per analitzar la distància entre la vida i la seva representació. Photograph (1998-1999) és una projecció de diapositives amb un àudio sincronitzat que superposa les escenes d’un assaig teatral a un text de perfil poètic. El resultat és una reunió d’imatges, paraules i l’ambivalència entre la realitat i la ficció que suposa l’escena de l’assaig, davant de la qual l’espectador ha d’assumir les dificultats inherents a l’acte de la interpretació. El 2007, Coleman va presentar a la Documenta 12 la primera part de la trilogia Retake with Evidence, una pel·lícula en la qual un personatge especula sobre la idea i el sentit de la justícia en la tradició occidental, fins que arriba a posar en dubte els límits del poder i del coneixement. Quant a la seva presència més recent a Espanya, l’MNCARS va presentar el 2012 una completa antològica de la seva obra.
Andrea Aguado Alemany

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Fotografia / 1998 -