Nicolás Paris
Coòmbia, 1977
Enrere
Nicolás Paris (Bogotà, 1977) basa el seu treball en la vivència, l’aprenentatge i l’intercanvi de coneixements amb l’espectador. Format inicialment com arquitecte a la Universitat de los Andes, a Bogotà, en la seva biografia destaca també la seva tasca durant anys com a mestre rural en diverses zones del sud-est de Colòmbia, una experiència que, en gran mesura, marca la condició processual i educativa que caracteritza la seva obra. L’eix central en la seva manera d’entendre l’art es troba precisament en l’estructura de l’aula i en les estratègies pedagògiques que se’n deriven. Per aquest motiu, els projectes de Paris generen sempre situacions desjerarquitzades d’aprenentatge col•laboratiu, en les quals l’espai i el temps de l’exposició –entesa més aviat com un laboratori– no funcionen pas com un dispositiu tancat i dominat per l’autor, sinó com un punt de trobada entre posicions afins i en constant procés de resignificació. Així, l’espai expositiu a l’ús es transforma en un espai comunitari definit a partir del desig compartit, l’expectativa i la interacció entre els seus usuaris: el públic general, els treballadors del museu o la galeria (comissaris, educadors, etc.) i el mateix artista. Des de l’inici de la seva trajectòria, l’any 2006, Paris ha entès el dibuix i el fet arquitectònic com els dos registres essencials en les seves instal•lacions, on de fet conviuen infinitat d’objectes i materials d’índole diversa: des de petits elements naturals fins a objectes manufacturats, registres videogràfics o el mateix mobiliari expositiu. En definitiva, una mena de cosmogonia personal que, a la vegada, es manté oberta i sensible a la nostra capacitat per aprendre per nosaltres mateixos. Les propostes artístiques i educatives de Nicolás Paris assagen altres sistemes de comunicació i relació entre art i públic; un tipus d’aproximació en la qual l’experiència artística no suposa un resultat final, sinó simplement un procés obert cap a quelcom inesperat que, com apunta el mateix artista, encara ha d’ocórrer quan arriba l’espectador, i no abans. Des de mitjans dels anys dos mil, l’obra de Nicolás Paris ha tingut una gran repercussió internacional, i ha donat lloc a exposicions en esdeveniments artístics com la Biennal de l’Havana (2015), la Biennal de Venècia (2011), la Biennal de Mercosur (2009), i també en museus i centres d’art com el de la Kadist Art Foundation de París (2014), el Museo Universitario de Arte Contemporáneo de México (2012) o el MUSAC a Lleó (2008). Nicolás Paris viu i treballa a Bogotà, on a més a més dirigeix el projecte «Universidad del Garaje», una proposta de casa-taller que funciona com a punt de trobada per a intercanvis multidisciplinaris entre art, botànica, cuina, disseny i arquitectura.

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • El diàleg, el rumor, la llum, les hores (o prototi... / 2005 -