Marta Minujín
Argentina, 1953
Enrere
Marta Minujín és una artista argentina nascuda a Buenos Aires l’any 1943, considerada actualment com una de les figures més rellevants de la història de l’art contemporani a l’Amèrica Llatina. La seva obra, de caràcter multidisciplinari, es defineix per un imaginari pop i una voluntat participativa i crítica que l’acosten tant als postulats de l’art conceptual com a la condició vital del moviment Fluxus. Després d’estudiar Belles Arts a diferents escoles de Buenos Aires, l’any 1961 Minujín va aconseguir una beca del govern francès per viatjar a París, on va descobrir la pintura informalista, el seu primer referent. L’any 1963 tornà a França, on va establir contacte amb els «nous realistes» i va reafirmar tant la base pop del seu treball com el seu interès per l’art d’acció. D’aquest moment destaca el seu primer happening, titulat Destrucción (1963), en el qual les seves escultures eren manipulades pels assistents i posteriorment cremades. De nou a l’Argentina, el final dels anys seixanta i l’inici dels setanta va ser un període de maduració del seu treball, una època en què la instal•lació ambiental i la performance col•lectiva es van erigir com els seus dos principals registres de presentació. Diverses estades a Nova York durant aquests anys la connecten primer amb el moviment contracultural hippy, d’on neix la seva fascinació pels ambients psicodèlics, i després amb el context artístic d’Andy Warhol, amb qui col•labora diverses vegades. L’evolució dels seus happenings deriva cap a un tipus de pràctica de fort compromís social. Desenvolupa llavors dues línies de treball que ella mateixa anomena «arte agrícola de acción», en què combina art i natura, i «arte comestible», en què tendeix a sacralitzar els mites populars transformant-los en aliments que s’ofereixen als assistents. Propostes com El obelisco acostado (1978) a la primera Biennal de São Paulo, El obelisco de pan dulce (1979) o La Venus de queso (1981) són alguns exemples d’aquesta etapa. Dues altres constants del seu treball són la resistència i el compromís polític, especialment contra la dictadura argentina. En aquest sentit, trobem projectes de clara reivindicació ideològica, com Partenón de libros (1983), una rèplica de ferro del monument grec a escala real folrada amb tots els llibres prohibits a l’Argentina durant la dictadura militar, o El pago de la deuda externa argentina en oro latinoamericano (1985), on l’artista entrega panotxes de blat de moro a Andy Warhol. A Solving the International Conflict with Art and Corn (1996) escenifica un intercanvi de panotxes amb una doble de Margaret Thatcher, com a reflexió sobre el conflicte bèl•lic entre l’Argentina i el Regne Unit per les illes Malvines. A partir dels anys noranta i fins a l’actualitat, l’obra de Marta Minujín ha estat objecte de tota una sèrie de revisions històriques i reconeixements internacionals que la situen com una de les artistes pioneres de l’art d’acció en l’àmbit mundial. En són una bona prova la retrospectiva que el Museo de Arte Latinoamericano de Buenos Aires (MALBA) va organitzar l’any 2010 («Marta Minujín. Obras 1959-1989») o la seva participació en grans exposicions col•lectives com ara «Les années Pop» (2001) al Centre Pompidou de París o «International Pop» (2015) al Walker Art Center de Minneapolis. Actualment, viu i treballa a Buenos Aires.

Obres de l’artista a la Col·lecció Obres de l’artista a la Col·lecció

  • Partenó de llibres / 1983